Facebook, Google, Instagram o Apple han llançat eines per a controlar i millorar el temps que passem «enganxats» a la pantalla del mòbil, però realment volen els gegants tecnològics que passem menys temps enfront de la mateixa? «Les aplicacions estan pensades per a perdre el temps», respon José Ramón Ubieto, psicòleg clínic i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que apunta les següents dades: cada usuari dedica més de quatre hores al dia a mirar pantalles i encén la pantalla del seu telèfon intel·ligent una mitjana de 150 vegades al dia.

Per a ajudar a l'usuari, aplicacions i sistemes operatius han llançat diferents eines: la nova versió d´android, llançada la setmana passada, inclou millores amb l'objectiu d'incrementar «el benestar digital» de l'usuari: un tauler de control de temps, un temporitzador d'aplicacions i una manera de 'no molestar', que silencia totes les interrupcions visuals de la pantalla. Al juny, Apple també va anunciar una nova versió d´iOS amb eines per a millorar el temps emprat en els seus dispositius; i Facebook i Instagram es van apuntar al carro este mes amb una opció per a delimitar el temps màxim d'ús -l'aplicació envia un missatge quan se sobrepassa-, i la possibilitat d'anul·lar les notificacions.

Però realment volen les grans empreses tecnològiques que deixem d'usar el mòbil? El professor d'Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, Enric Puig, està convençut que estes noves eines no servixen al seu propòsit: «Pensem en la tecnologia com un element neutre i no ho és». Puig reunix en «La gran addicció. Com sobreviure sense internet i no aïllar-se del món», el testimoni de persones que han decidit desconnectar-se de la xarxa i que compartixen una «sensació generalitzada que són amos del seu temps». «Tenim la il·lusió que podem fer diverses coses alhora però és mentida», advertix el professor universitari, que advoca per adoptar «una visió crítica» sobre l'ús de la tecnologia, perquè si bé existix el discurs generalitzat que «empodera els ciutadans», el que realment ha fet és fer-lo «més esclau». A Estats Units, el Center for Human Technology, fundada per Tristan Harris, un antic dissenyador de Google, advertix de la perillosa capacitat que tenen aplicacions i mòbils per a captar l'atenció dels usuaris, ja que estan expressament dissenyades per a açò.

La hiperconnectivitat genera individus més estressats, amb problemes de concentració -especialment adolescents i xiquets-, i està canviant les relacions entre els individus: cada vegada es preferixen les virtuals a les personals, advertix esta iniciativa. Entre les seues propostes: desconnectar les notificacions, canviar les icones de les aplicacions a blanc i negre -els dissenys colorits capten més atenció-, dedicar la pantalla d'inici sol a aplicacions útils (mapes, calendaris, notes...) i, per als més atrevits: eliminar completament les aplicacions de xarxes socials i usar-les solament des de l'ordinador.

El professor de Comunicació de la Universitat de Navarra, Javier Serrano-Puche, creu que el perill que esta «hiperconectividad» està recaent especialment en els més els joves i apunta a l'aparició de noves fòbies quan no estan constantment connectats: FOMO -les sigles del qual responen en anglès a «Fear of missing out» (por a ser oblidat)-, o «Nomofobia» - «No mobile fòbia», por a no tenir el mòbil-.

«La vida digital es quantifica en 'likes' i en nous seguidors i açò porta als joves a passar hores en internet", relata Serrano-Puche, un espai en el qual es tendix a compartir solament el positiu, el que pot generar «un impacte negatiu» per la constant comparació. El psicòleg clínic José Ramon Ubieto, autor del llibre «Xiquets/es hiper: Infàncies hiperactives, hipersexualitzades, hiperconnectades», creu que en estos casos és important crear espais per als més joves desconnectats d'internet, on es restringisca l'ús de dispositius, especialment en el cas dels més xicotets: «A Gran Bretanya el 50 per cent dels xiquets de menys de 2 anys tenen la seua pròpia tableta».