Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Monet y Boudin, obres paralel.les

El museu thyssen de madrid acull aquests dies una exposició que demostra els pareguts entre les pintures de joventut de Monet i del seu mestre, tot i que la seua amistat es refredà

Al segle XIX la modernitat començava a apuntar-se als usos i costums de la societat burgesa a través de nous rituals com l'estiueig a les platges de la costa francesa, transformades en escenaris de la vida social. Els pintors de l'època havien començat a traure a l'aire lliure els seus cavallets per a arreplegar en els seus llenços el bulliciós ambient del moment en aquells nous paisatges de moda. Un dels primers artistes a descobrir per a l'art i la iconografia de la vida moderna fou Eugène Boudin (1824-1898), que traslladà el seu estudi als penya-segats de les costes de Bretanya i Normandia i a les platges de Trouville, on es donaven cita els primers estiuejants del segle. En aqueixa època Boudin feia les compres d'olis i materials de pintura a la papereria Gravier, al port de L'Havre, i anà allí on va coincidir en la primavera de 1856 amb un jove artista anomenat Claude Monet (1840-1926) que es dedicava a dibuixar caricatures de personatges populars.

Aquesta proposta de convertir-se en deixeble de Boudin canvià la vida de Monet, que des d'aqueix moment va iniciar una carrera que ho portaria a convertir-se en una de les grans figures de l'art del segle XX. «Si m'he dedicat a la pintura, li'l dec a Eugène Boudin», diria Monet en 1911 a Georges Jean-Aubry, biògraf del seu mestre. El paral·lelisme entre l'obra de Boudin i la del jove Claude Monet pot apreciar-se ara a l'exposició Monet/Boudin que aquests dies es pot veure al Museu Thyssen de Madrid.

Paisatges i platja

La primera obra que Monet s’atreví a exposar amb el seu nou estil va ser una escena bucòlica a la qual -sobre un cel blau- es retallava la silueta d'uns pollancres i la d'un pescador de camisa blava assegut a la ribera del riu. És Vista de los alrededores de Rouelles, clarament inspirada a les obres que Boudin havia dedicat a les proximitats de L'Havre, concretament en Paisatge normando. En paral·lel als costums, la nova societat començava a sol·licitar pintures amb temes relacionats amb els motius als quals Boudin i Monet havien dedicat alguns dels seus quadres.

Les marines, un gènere d’èxit

Un dels gèneres més demanats fou el de les marines, que Boudin, fill d'un mariner, havia practicat des de la infància. Paisatges amb barques, escenes de pescadors i activitats pesqueres van ser freqüents durant aquesta etapa en l'obra de tots dos pintors. Malgrat haver-se instal·lat a París des de 1859, Monet no deixà de relacionar-se amb Boudin a través d'una correspondència nodrida i de freqüents viatges a L'Havre per a admirar l'evolució del seu mestre.

En 1862 tots dos van coincidir amb l'holandès Johan Barthold Jongkind, del que admiraven un estil que anava a desembocar a l'impressionisme.

Monet estava interessat en les marines de Courbet i de Manet, que inspiraren el seu monumental La playa de Sainte-Adresse, i Boudin tornava cada estiu a Trouville per a pintar als estiuejants en les seues platges i als pescadors en els seus molls, mentre seguia amb les seues marines, millor pagades al mercat de l'art.

Monet continuà el deixant de Boudin en l'estiu de 1870 i s’ instal·là amb la seua família a Trouville, on retratà la seua esposa a Camille a la platja de Trouville i a la de Boudin a La playa de Trouville.

Els paisatges de Boudin i Monet van evolucionar amb l’ús d'estudis de cels al pastís en els quals mostraven, amb variacions de llum i color, les diferents condicions atmosfèriques de les diferents estacions de l'any i les diferents hores del dia. En 1890, Monet donaria un gir a la seua obra basant-se en la captació d'aqueixes diferents condicions ambientals i lumíniques latents ja en Boudin. Brazo del Sena cerca de Vétheuil, La inundación i els 17 olis que dedicà al desglaç del Sena s'enquadren en aquesta etapa del pintor impressionista.

Fou amb aquests últims quan, a la carta al marxant Durand-Ruel, Monet utilitzà per primera vegada la paraula 'sèrie' per a referir-se a un conjunt de quadres de temàtica similar, un terme que fou fortuna en el món de l'art.

Boudin també dedicava sèries als molls de Trouville i als paisatges del riu Touques pintats en diferents hores del dia.

El Mediterrani

A partir de 1880, als quadres de Monet, les figures humanes cedeixen protagonisme al paisatge i a la naturalesa (La aguja de Étretat, marea baja; Rocas en Belle-Île-en-Mer), mentre Boudin, aconseguida la seua consagració definitiva, iniciava una última etapa més personal amb obres com ara Marea baixa.

La trobada amb la lluminositat del Mediterrani fou un vertader descobriment per a tots dos artistes. Monet viatjà en 1884 per la Costa Blava i la Riviera italiana al costat de Renoir.

Per la seua banda, Boudin fou seua aquesta mateixa llum mediterrània arran de la seua visita a Antíbol i Banlieu en 1892.

Tot i que a partir de 1894 les relacions entre Boudin i Monet es van refredar, per qüestions personals, tots dos s'admiraven mútuament i seguien interessats cadascun a l'obra de l'altre.

Quan es celebrà la primera exposició de l'impressionisme en 1894, Monet, que exposava allí diverses obres que homenatjaven a Boudin, convidà al seu mestre a participar amb diversos llenços, aquarel·les i pastissos.

I a la mort de Boudin, Monet fou dels més esforçats col·laboradors a l'exposició pòstuma dedicada al seu mestre, i fins i tot, adquirí per a la seua col·lecció particular l'aquarel·la Miriñaques en la playa i l'oli Honfleur, el campanar de Sainte-Catherine.

Compartir el artículo

stats