Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

OPINIÓ

El rector Ortí

Membre de la nissaga de buròcrates al servei de la ciutat de València, Francesc Ortí i Figuerola (València, 1695-1735) fou fill del també escriptor Josep V. Ortí i nebot del poeta Francesc Figuerola. Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en teologia, i va obtenir un benifet a la parròquia de Sant Bartomeu; més tard, ocupà una canongia a la Seu, i va rebre, uns anys després, els ordres sacerdotals. Va destacar, segons els seus contemporanis, en l´oratòria sagrada.

Qualificador del Sant Ofici des del 1725, va estar escollit pels regidors de la ciutat com a rector de la Universitat, el 1728, governant-la durant un trienni. Les obres seues que ens han pervingut són, bàsicament, sermons de caire apologètic, alguns dels quals, per tractar de persones conegudes directament per l´autor, poden tenir més interés.

Molt més important és el text que publicà mentre va ocupar el càrrec de rector de la universitat, Memorias históricas de la fundación y progressos de la insigne universidad de Valencia (Madrid, 1730), i que és un estudi seriós del passat de la institució on l´autor fa servir les fonts al seu abast, tant bibliogràfiques com arxivístiques.

El llibre fa un recorregut per l´Estudi General des dels seus orígens i de la seua normativa, fins a referir diversos aspectes que podríem qualificar com relacionats amb les "glòries" universitàries valencianes. En aquest últim bloc destaca especialment el llarguíssim capítol que conforma un extens catàleg ordenat cronològicament -segons la data de mort-, de personatges il·lustres que havien mantingut una relació directa amb la universitat valenciana. Les entrades biobibliogràfiques, resulten més interessants quan es tracta de persones conegudes pel mateix autor, o pròximes a ell en el temps. Però, l´esforç de conjunt no és gens menyspreable.

A la fi del volum s´adjunta un apèndix documental (Bulas y privilegios reales de la Universidad de Valencia ...), on trobem les transcripcions d´una butla d´Innocent IV, un privilegi d´Alfons III, dues butles d´Alexandre VI (una d´elles, la de la creació de la universitat), el privilegi de fundacional de Ferran II d´Aragó, dues butles de Sixt V, una altra d´Urbà VIII i, finalment, una d´Innocent X. L´obra, per cert, és accessible on line, a la Biblioteca Valenciana Digital, qeu tant de servei fa -com altres de l´estil- als que treballem aquestes coses i als lectors -pocs- encuriosits en el nostre passat.

Compartir el artículo

stats