En moltes ocasions hem llegit llibres, visionat documentals o assistit a conferències especialitzades sobre què va ser el que va ocórrer a Alemanya a principis dels anys trenta del segle passat. Obres que analitzen els motius pels quals eixa societat va permetre l'adveniment d'un règim totalitari i racista com el nazisme amb les consegüents crueltats i aberracions que coneixem.
No obstant açò, allò que realment es trobava a faltar era una obra que abordara el tema lluny de les anàlisis polítiques i històriques complexes i que se centrara més en com eren les vides dels ciutadans d'eixe Berlín que es va veure abocat al més absolut dels inferns. Doncs bé, açò és precisament el que aconsegueix Jason Lutes amb l'últim volum de la seua trilogia sobre Berlín, que porta el títol de Ciudad de luz, i que protagonitzen el periodista Kurt Severing i l'estudiant d'art Marthe Müller.
L'autor nord-americà mostra el nivell d'embrutiment que s'estava produint entre els propis ciutadans en una capital en la qual, enmig dels enfrontaments entre els nacionalsocialistes i comunistes i les picabaralles entre jueus i gentils, afloraven els instints més primaris com la violència i la luxúria contínuament. Una baralla o una violació estaven molt a la vora d'una manera imprevisible i en un ambient de descontrol contra el qual es podia fer poca cosa. D'altra banda, Lutes revela en nombroses ocasions els pensaments de la gent anònima que passeja pels carrers en unes ments en les quals la vanitat, la desconfiança i l'odi cap al proïsme eren el més freqüent.
Pedres i fum
En la primera part, Ciudad de piedras, Lutes mostrava les hores més ombrívoles de la República de Weimar amb les diferents revolucions i la consegüent feblesa governamental. En la segona, Ciudad de humo se centrava en les circumstàncies de la massacre del Primer de Maig mostrant la realitat dels seus supervivents. I en esta ocasió, el dibuixant de Nova Jersey representa com es produeix el triomf total del partit nazi entre la població, la qual cosa provoca que molts dels seus habitants fugen del país urgentment.
En esta última part, es veu a un lacònic Hitler que no encerta a dir de dues frases al seu fidel Goebbels, només preocupat per l'avanç del recent KPD que cercava una Alemanya soviètica. Però, després, apareixerà en diverses vinyetes embolicat pel clam de les multituds i l'alegria de tots els seus aduladors.
Lutes utilitza un estil concís i directe, fins i tot a voltes els seus dibuixos són tan escarits que semblen més aviat un exercici de síntesi publicitària abans que el treball d´una novel·la gràfica. Però ací radica el desemparament i la inhumanitat que ho corroïa tot en aquell infern.
