Dijous passat, 20 de setembre, a la ciutat de València i algunes altres ciutats valencianes i d'arreu del món, s'ha celebrat per primera vegada el Dia Mundial de la Paella: World Paella Day, per a ser entesos al món. Una idea feliç per a promocionar el que era i és, sense cap dubte, de fa molt temps, el nostre plat més internacional, universal o global. De les preguntes que, al llarg dels anys, m'han resultat més complicades de trobar una resposta justa, ha sigut precisament aquesta: ¿Com és que la paella valenciana s'ha convertit en un plat conegut arreu del món i se n'ha parlat i se'n parla encara tant? A la paella se li han dedicat receptes, relats, pel·lícules, cançons, emoticons, i ara un dia assenyalat al calendari en majúscules. ¿Se la mereix aquesta fama, la paella? Diria que la té ben merescuda, i que n'hi ha moltes, d'explicacions per justificar-ne l'èxit planetari. N'hi ha tantes, i tan diverses, que a trobar-ne l'entrellat he dedicat una llarga investigació i finalment he arribat a la conclusió que la història de la paella és una història interminable, real i fantàstica alhora.
Els primers que la van universalitzar van ser els francesos, perquè París ha sigut la creadora de la cuina internacional; a París se'n publicà la primera recepta, tot i que aquesta, més que demencial, ara quede surrealista. ¿Va ser de París que s'escampà pel món? Això no ho tinc tan clar. Perquè a l'Argentina es fa famosa gràcies als emigrants que marxaren amb Blasco Ibáñez a plantar arròs, i a un cuiner de Tarragona, Ramon Rabassó, que la preparava als republicans espanyols exiliats. A Argèlia, tampoc no la popularitzaren els colons francesos, sinó els treballadors valencians que hi emigraven. I si als Estats Units li agradava al president F. D. Roosvelt, al Vaticà li agradava al papa Joan XXIII, ja que li n'enviaven en avió des de Madrid. El mateix podem dir de genis del cinema -com Orson Welles i Luís Buñuel-, d'escriptors com Ernest Hemingway i com J. L. Borges, de pintors com Sorolla i com Picasso, d'artistes com Concha Piquer, de toreros com Manolete... Vull dir, amb aquest llistat transversal, que el World Paella Day pot ser una ocasió estupenda per a recordar que la fama de la paella valenciana ve de lluny, i que els valencians n'han sigut els inventors. Per molts anys, per tant.
