Robots cambrers, recepcionistes, infermers... atés que la robòtica assistencial acabarà convivint amb els humans, les màquines han de ser segures i no causar dany a les persones, i per açò els investigadors s'han llançat a dissenyar noves estructures robòtiques amb materials blans i flexibles. Precisament una de les temàtiques estrela d'IROS 2018, el major congrés mundial de robòtica que se celebra estos dies a Madrid, té a vore amb els anomenats robots blans o «soft robotics».
En este esdeveniment que durarà fins divendres i en el que participaran més d'1.200 experts, intervindran alguns dels majors exponents mundials de robòtica blana, com la italiana Cecilia Laschi, responsable d'un polp robòtic completament bla, o l'alemany Helmut Hauser, que treballa en computació morfològica també per a temes de control de robòtica blana.
El Robotics Lab dependent de la Universitat Carlos III de Madrid (UC3M), entitat impulsora de la candidatura que ha portat a esta capital a convertir-se en seu d'este congrés, acudirà a la cita amb el seu famós humanoide TEO per a tasques de recerca, acompanyat de dos nous prototips robòtics de coll «bla» i «flexible» realitzats per este laboratori científic. Així ho ha anunciat a la investigadora Concha Monjo, el laboratori de la qual també portarà a la fira uns altres dels seus exemplars més coneguts, com la versió mini de Maggie, un robot social empleat en tasques de rehabilitació de trastorns neuronals, o Amor, un braç robòtic assistencial per a cuines adaptades a persones discapacitades.
En el congrés es podrà gaudir a més de la presència dels afables humanoides NAO i Pepper, coneguts per les seues capacitats socials i d'interacció, així com de robots submarins, de rescat, d'inspecció d'infraestructures, vehicles autònoms, etc. Segons Concha Monjo, una investigadora molt premiada per la seua trajectòria científic estan investigant materials blans amb un doble vessant. D'una banda, per temes de seguretat per a l'absorció de colps, i per un altre, per a facilitar maniobres al robot en dotar-ho d'estructures menys rígides que li ajuden a moure's en entorns complexos. «Si el cap del robot patix un colp, el material bla ho absorbix moltíssim millor que si és rígid. A més, evita que l'impacte siga dolorós a qui es colpeja contra un robot», afegix l'experta. El material flexible permet a més al robot accedir a «llocs més estrets o arribar a escenaris difícils» i moure´s en situacions de rescat «on un robot rígid pot funcionar més malament», continua la investigadora.
Els dos colls flexibles amb els quals acudix el Robotics Lab al congrés han sigut prototipats amb una impressora 3D a partir de material bla, i el seu disseny consistix en uns cilindres amb forma de vèrtebres connectades, a més d'unes tapes i uns motorets que tiren d'uns fils que mouen el coll en l'espai tridimensional. De cara a la popularització dels robots humanoides en la vida quotidiana, Concha Monjo considera que és alguna cosa encara «una mica llunyana» especialment pels problemes que implica la locomoció bípeda. Destaca com els dos grans desafiaments en el desenvolupament de la tecnologia humanoide la millora de sensors i dels actuadors amb els quals el robot acaba implementant les accions. «Necessitem sistemes sensorials molt avançats per a captar el que està passant a l'entorn del robot». Els sensors encara tenen limitacions perquè poden ser lents a l'hora de percebre o no funcionar bé amb moltíssim soroll. Afegix que també es necessiten «actuadors» o motors més lleugers i menys sorollosos que permeten reaccionar al robot davant un reflex «tan ràpid com un humà».
De cara a la futura vida domèstica de connivència amb la tecnologia, la investigadora preveu que serà «una realitat pròxima» la popularització de plataformes d'intel·ligència artificial que «ens facilitaran molt la vida» en tema de cerques i interacció per veu amb les coses en la llar. La tecnologia «ens reconeixerà fàcilment» amb comandos de veu, imatges, «es dirigirà a nosaltres en primera persona i sabrà els qui som, els nostres gustos o com volem» la il·luminació o ventilació de la llar.
