Les locucions «donat que» i «degut a» han tingut l´estigma de barbarismes perquè es consideraven calcs inadmissibles del castellà. En el cas del primer exemple, frases com «Donat que ho saps tot, parla tu», «El resultat no és vàlid donat que les condicions legals no es complixen» no es podien dir «formalment» en un discurs ni en un registre literari ni de mitjans de comunicació ni, molt menys, en textos d´ensenyament de la llengua, segons l´ortodòxia idiomàtica del recte procedir. Calia dir i escriure les equivalents «atés que», «vist que», «ja que», «com que», segons el context, i altres formes, i mai «donat que». A pesar d´això, algunes autoritats en matèria lingüística, com el gramàtic català Josep Ruaix, gens suspecte de vel·leïtats o inclinacions herètiques (i més tractant-se d´un sacerdot catòlic) i l´ésAdir consideraven que era usable com a conjunció causal. Eixa seqüència lingüística, com sabem, significa ´considerant que´, ´tenint en compte que´, «Donat que ja passen 20 minuts de l´hora, comencem la conferència», i és una locució sinònima de les esmentades més amunt. Ara ja té caràcter normatiu i, per tant, són normatives les frases citades i altres com «Donat que no hi ha acord, per ara, s´alça la sessió». L´Acadèmia Valenciana de la Llengua ja la va incloure en la Gramàtica normativa valenciana, posteriorment, en el Diccionari normatiu valencià, per a disgust o disgustet d´alguns guardians de l´ortodòxia idiomàtica. Però heus ací que, més recentment, l´Institut d´Estudis Catalans l´ha inclosa en la seua nova Gramàtica de la llengua catalana, cosa que crec molt encertada, tant en este cas, com en altres incorporacions a la normativa en l´esmentada gramàtica. De manera que tant ací i allà, com en «Caullà», podem dir i escriure «Donat que no hi ha quòrum, se suspén l´assemblea» i totes les citades més amunt, com també podem fer ús de «donat/donada», ja «permés» anteriorment, en frases com «Donat el caràcter que té, és millor que no insistisques», «Donada la seua falta d´interés, l´hem exclosa de la comissió».
Una altra locució, esmentada al principi, considerada també barbarisme durant molts anys, és «degut a», com a locució causal, a pesar que l´avalava i usava Joan Coromines, que no era ningun becari ni meritori en pràctiques. I tenia presència en el Diccionari 62 i en el Gran Larousse català. No es podia dir ni escriure «La reunió s'ha hagut d'ajornar degut a l'absència del president de la comissió». Calia dir i escriure les equivalents «a causa de», «per culpa de» i, en cap cas, «degut a» com a causal. Sí que era normativa eixa seqüència com a participi, en frases com «És un problema degut a la manca de formació», «La falta del corrent de llum és deguda a la tronada». Com en el cas anterior, el de «donat que», l´AVL, en el DNV i en la GNV, i l´IEC, en la seua nova Gramàtica, li han donat carta de naturalesa normativa, de manera que podem dir i escriure «Degut a la pluja, no poguérem anar d´excursió», sense temor a cometre cap heretgia.
