William Shakespeare. «Romeo i Julieta» és una de les obres més populars del bard anglés. Encara que semble blana en superfície, l'argument remet a un dels pèndols que afecten a la Humanitat i moltes altres espècies animals: la necessitat paral·lela d'evitar l'endogàmia i mantindre la cohesió grupal. Solidaritat i multiculturalitat enfront de tribalism, des de nivells continentals fins a barris. Els Capuletos i Montescos, o els Jets i els Sharks, van ser dos (fictícies) tribus més de les milions que naixen, creixen i desapareixen pels temps dels temps.

En ciutats propenses a rebre molta immigració, com Nova York, els forasters s'enfronten a un doble enemic, els pobladors veterans i els emigrants d'altres nacionalitats o ètnies. En la postguerra mundial, els barris més humils de moltes ciutats nord-americanes van patir una plaga de bandes juvenils amb prou faenes controlada per la policia. En la zona sud-est de Manhattan (Lower East Side) convivien jueus i catòlics. Eixa va ser la intenció original de traslladar a Romeo i Julieta per part de...

Jerome Robbins. Seua va ser la idea original que va tindre al voltant de 1947. Va contactar amb Leonard Bernstein i el guionista Arthur Laurents. No va acabar de quallar el guió i es va anar al calaix. En 1955 es van tornar a reunir a esclat d'un altre projecte i van ressuscitar la idea. Com els noticiaris de llavors estaven replets d'incidents amb bandes llatinoamericanes, van traslladar la seua història a la zona oest (West Side) on residien i açò es va afermar com a títol. Va ser estrenat en el West End i Broadway amb immediat èxit. Sense menysprear a Laurents, insistisc a remarcar l'arriscada idea de Robbins, traslladar Romeo i Julieta al segle XX, i fer-ho en format musical. Un doble rínxol creatiu que en mans de molts altres haguera resultat un fiasco, per ridícul o extemporani. Mig segle llarg després, les bandes de carrer urbanes han perdut interès mediàtic i açò es nota en les escenes més declamades de la pel·lícula. No obstant açò els números musicals seguixen sent apabullants.

Robbins va ser un dels millors i més polifacètics homes de teatre de l'època. Coreògraf, ballarí, director i productor, va treballar sobretot en escenaris però també per a cinema i televisió, amb obres modernes o clàssiques. Té 43 signatures destacades, 35 d'elles en les tres dècades que van de 1939 a 1969. Va obtenir cinc premis Tony i dos Oscars (per la coreografia i codirección de West Side Story).

Leonard Bernstein. La meua melomania és bastant més limitada que la meua cinefilia i per tant cedisc als meus col·legues la seua distinció. En aesta obra queda palesa el gran talent i la química professional entre el compositor i el coreògraf. Per a les lletres dels temes es va recolzar en Stephen Sondheim. Temes/escenes com a Pròleg, María, Tonight o Somewhere seguixen sent memorables.

Robert Wise. Van encertar els productors a triar un cineasta veterà per a dirigir la pel·lícula. És conegut (dos Oscars per cadascuna, més un al conjunt de la seua carrera) per West Side Story i Sonrisas i lágrimas. Prova de la seua versatilitat són altres films com L'amenaça de Andrómeda, l´Star Trek de 1979 i el muntatge de Ciutadà Kane (pel qual va ser nominat). També s'agraix que insistira a posar a Robbins com a codirector malgrat la seua nul·la experiència com a realitzador i la seua escassa participació en aqueixa àrea. Va ser un reconeixement explícit que era una obra del coreògraf.

Natalie Wood. És la cara més coneguda davant la càmera en un film en el qual s'exigien més dots cabriolesques que dramàtiques. En un visionat actual es veu llastrada per la creixent sensibilitat cap a l'anomenat ´whitewashing´, actors occidentals representant personatges d'ètnies o tints epidèrmics molt diferents per a assegurar la recaptació. Encara així Wood, i la resta d'actors aconseguixen emocionar, recordar el tema de la història en els interludis dramàtics.

Steven Spielberg. Que pinta el director d'E.T. o La llista de Schindler ací? Doncs que està obstinat a fer un remake de West Side Story. Donarà només un toquet de xapa i pintura als Sharks i Jets, o arriscarà cercant ´pandilleros´ del segle XXI? No té data d'inici de rodatge confirmada i alguns rumors intercalen un biopic sobre Bernstein. Si una de les dues pel·lícules arriba a bon port confirmarà que l'obra de Robbins/Bernstein/Shakespeare seguix molt vigent.