El Castell d´Alaquàs serà l´escenari, durant el cap de setmana, de la presentació de Carmesina i Sotil, dos gegants encomanats per l´Ajuntament d´Alaquàs a un equip d´artesans que, a partir d´ara, passaran a formar part de les celebracions del poble. La iniciativa s´entronca en els actes del centenari per la protecció del palau renaixentista com a monument nacional, que se celebren al municipi des del passat mes d´abril.
De fet, la proposta de dotar al poble amb els gegants, en la línia dels que tenen altres localitats com Morella, Ontinyent i, fins i tot, Manises (propietat de la comparsa dels Boïl), va partir de la comissió consultiva creada pel consistori i integrada per investigadors locals, entitats culturals, experts en la restauració del monument i representants del món empresarial, comercial i hostaler, a més dels grups polítics. Encara que inicialment la idea era representar als senyors d´Alaquàs que construïren el Castell, finalment el govern local ha optat per donar visibilitat a personatges del poble pla de distintes èpoques.
L´elecció de la donzella Carmesina, que treballava a les ordres dels Vilaragut, propietaris del senyoriu en el segle XV, i de l´alfaquí Sotil, resident a Alaquàs en el segle XVI i artesà de la seda, per a donar vida als gegants, ha estat basada en un informe del cronista oficial d´Alaquàs i director de Quaderns d´Investigació, Enric Juan, que també és el comissari dels actes del centenari.
Segons el document, enfront de la tendència en el segle XX de plasmar en els gegants a les classes altes, la proposta era «donar rellevància a la gent humil que ha viscut a Alaquàs al llarg del temps» i narrar «la història de la gent sense història», a més de reflectir la diversitat d´homes i dones, de cristins i musulmans, i de les distintes professions.
Així, Carmesina és el nom de «la criada de Jaume de Vilaragut, senyor d´Alaquàs des de 1449, moment en què heretà el senyoriu a la mort del seu oncle Berenguer de Vilaragut i Mercer». Jaume de Vilaragut «va ser probablement un dels corsaris més coneguts de la Corona d´Aragó durant la primera meitat del segle XV».
L´informe d´Enric Juan fa referència als treballs del professor Abel Soler, on es va llançar fa un temps la hipòtesi que el senyor d´Alaquàs i les seues aventures són les que varen inspirar el «Tirant lo Blanc» de Joanot Martorell i, per tant, la Carmesina d´Alaquàs, «una dona que (el corsari) va portar des de Xipre o de les terres orientals poc abans de l´arribada dels turcs a Istanbul i que apareix al seu testament» també es correspondria amb la princesa de la mítica novel·la.
D´altra banda, Sotil representa a la població musulmana, que era molt important a Alaquàs fins als inicis del segle XVII. «Era alfaquí, un savi, un expert de la llei corànica. Representaria la cultura musulmana que ens ha arribat fins als nostres dies. Treballava la seda. No el posem pel seu valor religiós sinó pel que significa ara la llibertat de pensament i la democràcia», diu l´informe
Els gegants tenen 4,20 metres d´altura i estan fets amb una estructura metàl·lica sobre la qual s´hi ha col·locat el cos, que consta de tronc, cap i braços de fibra de vidre, un element resistent i lleuger. La part visible s´ha elaborat pel procediment tradicional: modelat en fang, mole de suro i recobriment de fibra de vidre amb acabat de pintura acrílica i vernís. Tenen rodes per a poder transportar-los sense carregar-los encara que estan preparats per a llevar-les si un dia naix al poble una colla que els ´balle´. Carmesina porta camisa, cosset i falda de brocat. Sotil duu una indumentària més senzilla.
Les creacions són obra del dissenyador, Isaías Escudero i l´artesà de Manises Manuel Miralles, en el qual han participat Enric Juezas, José Vicente Ramos i el taller de l´artista faller José Luis Pérez ´Nobel´, que ha prestat les seues instal·lacions. La indumentària està elaborada per la modista Teresa Romero.
