Un dia de fa dos setmanes estava jo de xarreta, prenent café en el bar Sol del meu poble, amb Salvador Fos, un xaval en la vintena, de notables qualitats humanes, interessant-me pels seus estudis i la seua faena, i atribuint al seu iaio, farmacèutic, del mateix nom i cognom que ell, una certa influència en la meua inveterada inclinació per l´estudi i conreu d´esta bonica i dolça llengua. Quan em disposava a pagar la consumició, a banda d´una moneda d´un euro, només trobava menudalla. Salva, en adonar-se´n, tragué el seu moneder i, com jo, només trobava menuts també. En això que Clara, la cambrera, també en la vintena, una xica agradable i eficient en la faena, i supose que en més facetes també, exclama: «Vos heu ajuntat la fam i les ganes de menjar». En sentir-li eixa dita, vaig pensar: «Hola, açò té futur». Em referia, mentalment, al futur de la rica fraseologia en valencià, perquè, a vegades, pense que moltes dites de la nostra llengua estan perdent-se entre la joventut. Pel que es veu, no és aixina.
El bagatge lèxic de Clara i Salva desmentix eixa suposició meua. Al final, entre el xaval i jo tinguérem prou menuts per a la consumició. Eixa dita fa referència al fet que ´dos o més persones que s´ajunten i que volen o ambicionen alguna cosa que no tenen de moment´ . Té unes connotacions negatives, però no massa roïns. En un sentit paregut, però de més intensitat negativa, tenim l´expressió «S´han ajuntat el gram i la canyota». Eixes dos plantes, en general, són despreciables per als llauradors, perquè interferixen molt negativament en el bon conreu de d´hortalisses i fruiters. Tenim la sentència «És més roín que el gram» quan ens referim a algú que no apreciem gens. O «S´escampa com el gram», quan alguna cosa negativa prolifera més del compte. I sobre la canyota, igual o pitjor. I aviat va un llaurador que se li òmpliga un bancal de gram o de canyota. Ara, amb els herbicides, són més fàcils de controlar, però en l´agricultura ecològica les dos brosses continuen causant molt de malany. En un sentit de comparança, però de molta més intensitat negativa, tenim la dita: «S´ha ajuntat el fem amb el tarquim», que té el significat d´ajuntar-se dos o més coses o persones de connotacions molt negatives. «Fem» és ´excrement d´animal´, que encara té alguna utilitat agrària, però també és ´residus rebutjables, brutícia´. I el tarquim és ´llot que depositen en el fons les aigües estancades o les que, en una riuada, inunden un terreny´.
Ajuntar-se eixos dos «productes» és insuportable. En un sentit figurat, per exemple, les aliances entre el nazisme alemany i el feixisme italià, en els anys trenta, era això, s´ajuntaren el fem amb el tarquim, i ja sabem el resultat quin va ser: la II Guerra Mundial. I una reunió de Trump i Kim Jong-un és, igualment, ajuntar-se el fem amb el tarquim, també la fam i les ganes de menjar (en un sentit molt negatiu) i el gram i la canyota.
