10 de noviembre de 2018
10.11.2018

El Cant de la Sibil·la a la Catedral de València contada en un llibre

La universitat de valència acull dilluns la presentació del volum

09.11.2018 | 21:19
Representació del Cant de la Sibil·la a la catedral de València el 2015.

Publicacions de la Universitat de València i la Institució Alfons el Magnànim - CVEI acaben de publicar un volum amb set treballs que mostren un interessant panorama dels estudis sobre el Cant de la Sibil·la a la Seu de València, que es presentarà dilluns, dia 12, a les 19.30 al Paranimf de la Universitat de València, al carrer de la Nau. El llibre ha estat coordinat per Vicent J. Escartí, catedràtic de literatura medieval i moderna de la Universitat de València, i compta amb les aportacions dels professors Maricarmen Gómez Muntaner i Eduardo Carrero Santamaría -de l'Autònoma de Barcelona-, que fan dues aportacions fonamentals per a conéixer el cant de la Sibil·la a la nostra catedral. Així, mentre la primera contextualitza i edita la partitura que ens ha conservat el text i la música de la Sibil·la valenciana, el segon s'encarrega de fer una anàlisi on ens mostra com la Seu esdevenia un escenari idoni per a la representació del drama sibil·lí.

Per la seua banda, Carles Magraner, director de la Capella de Ministrers, i Joan Carles Gomis -professor del Conservatori Superior de Música de Castelló-, fan un recorregut per les fonts i els testimonis documentals i bibliogràfics que ens han conservat el record d'aquella paralitúrgia a València. Francesc J. Massip -de la Universitat Rovira i Virgili- ens oferix dades sobre la Processó dels Profetes, la cerimònia on s'ubicava l'aparició de la Sibil·la, i sobre els textos que recitaven i cantaven les sibil·les Eritrea i Tiburtina, que eren les que intervenien en la litúrgia de la nit de Nadal. Finalment, també hi comptem amb els treballs de Guillem Chismol (UV), que ens oferix les dades que ha localitzat en els llibres de fàbrica de la catedral, durant la primera meitat del segle XV, com una mostra d'una investigació que encara s'hauria d'ampliar més, cronològicament; i de Francesc Granell (UV), que ens fa una aproximació a món sibil·lí hispànic. L'esmentat Escartí també hi participa, amb un article sobre la presència de la Sibil·la en la nostra literatura i la nostra historiografia.

La cerimònia de Cant de la Sibil·la tenia lloc, durant l'edat mitjana, la nit de Nadal i degué ser molt popular en el seu temps entre el poble. El Concili de Trento (1545-1563) i les seues reformes que establien un ritual únic per a la cristiandat prohibiren aquella cerimònia que es celebrava en molts llocs de la Corona d'Aragó i d'Occitània i Castella, i la representació només va subsistir a l'Alguer i a Palma.

Segons han posat de relleu els investigadors que s'hi han dedicat, el Cant de la Sibil·la de la Seu de València sembla que és pràcticament germà bessó d'aquell que ininterrompudament s'ha celebrat a la Seu de Mallorca, el qual que fou declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat, per la UNESCO, el 2010. DE fet, podríem dir que el Cant de la Sibil·la mallorquí, després d'uns anys d'estar prohibit, va ser autoritzat pel valencià Joan de Vich, bisbe llavors d'aquella diòcesi, el qual va permetre la seua reintroducció i, segons la documentació exhumada, sempre que es representàs conforme al que es feia a València. Si a això afegim que coneixem, també, la seua música i que tenim dades sobre la seua posada en escena, a més de conéixer el text que cantava la Sibil·la, es pot dir que comptem, ja, amb molta informació sobre aquella cerimònia valenciana.

El projecte d'aquesta publicació que es presentarà dilluns que ve, va nàixer fa just dos anys, quan, a l'empara de la Fundació Capella de Ministers, al Paranimf de la Universitat de València es va celebrar una taula redona on participaren els ja esmentats Gómez Muntané, Carrero i Escartí, a més de Magraner, i posaren en relleu la necessitat de seguir estudiant el tema, per avançar en el coneixement i actualitsar les dades que teníem sobre el Cant de la Sibil·la a València. Uns treballs que, completats amb noves aportacions, han donat com a fruit el volum que ara es presentarà en un acte on Carles Magraner i Robert Cases -de Capella de Ministers-, acompanyats de l'escolà de l'Escolania de la Reial Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de València, Alejandro Navarro, interpretaran el coneguda peça Al jorn del Judici, clau de la cerimònia que es celebrava a la Seu en època medieval.

Així doncs, a València, gràcies a l'interés de Carles Magraner i la Capella de Ministrers, el Cant de la Sibil·la s'ha recuperat a la Seu de València, on es representa, seguint les directrius del que s'ha conservat en la documentació, en dates pròximes a la festa de Nadal. Ara, gràcies a aquesta publicació acadèmica, el Cant de la Sibil·la valenciana serà més conegut arreu del món.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook