L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha mostrat el seu reconeixement als autors de la ja centenària Declaració Valencianista i ha destacat que si bé moltes de les seues reivindicacions es complixen, en àmbits com l'Administració de Justícia el valencià encara és «una assignatura pendent». En un comunicat la institució ha subratllat que «cent anys després» han constatat que «moltes de les reivindicacions» de la Declaració han sigut «arreplegades per l'Estatut d'Autonomia», com el reconeixement del caràcter nacionalitat històrica del poble valencià o la recuperació de l'autogovern. «També s'han fet avanços considerables pel que es referix a l'oficialitat del valencià, com exigia la base cinquena de la Declaració («Existint a València, segons els territoris, dualitat de llengua valenciana i castellana, demanem la cooficialitat per als dos idiomes»), encara que hi ha àmbits com l'Administració de Justícia on encara és una assignatura pendent la presència del valencià».
L'AVL ha mostrat «el seu reconeixement públic als autors de la Declaració Valencianista» i ha agraït «el seu compromís en favor de l'autogovern i de la promoció del valencià, dues realitats estretament lligades». «El millor homenatge que podem fer-li és complir fidelment la labor que ens ha sigut encomanada com la institució de la Generalitat encarregada d'elaborar la normativa i vetlar per l'ús normal del valencià», ha afegit. «Si enfortim la llengua, enfortim l'exercici del nostre autogovern perquè la llengua és un dels elements en què es baixa el reconeixement de la Comunitat Valenciana com a Nacionalitat Històrica, conforme assenyala el preàmbul del nostre Estatut d'Autonomia, la nostra norma bàsica», segons l'AVL.
La institució ha recordat que «fa cent anys, el 14 de novembre de 1918, el diari La Correspondència de València publicava en la primer plana la Declaració Valencianista. El text establia els principis inspiradors del valencianisme, un moviment nascut en el segle XIX de la mà del Renaixement literari i cultura, que adquiria una dimensió cívica i política a principis del segle XX». A més, han ressaltat que les vuit bases que integraven el decàleg de la Declaració van ser comentades per membres «significatius» de les organitzacions que van promoure la iniciativa i que van adquirir «un pes específic en la vida cultural, econòmica, social i política valenciana del segle passat». Es tractava d'Eduard Martínez-Sabater, Ignasi Vilallonga, Josep García Conills, Eduard Martínez Ferrando, Pasqual Asins, Salvador Ferrandis Lluna, Maximilià Thous Orts i Lluís Cebrian Ibor. La Declaració va ser publicada dies després del final de la Gran Guerra, al voltant de «la doctrina Wilson favorable al principi de les nacionalitats, i reflectia la voluntat d'establir un mínim comú denominador del valencianitat per sobre de les legítimes discrepàncies ideològiques».
