Suscríbete

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Entrevista

Mireia Lluch: "No em van haver de dir que havia mort, ho vaig deduir"

Mireia Lluch és una de les tres filles d'Ernest Lluch, polític assassinat per ETA l'any 2000 i una de les figures més recordades de la nostra història contemporània. Mireia accedix a ser entrevistada amb motiu de la publicació de la biografia del seu pare escrita per Joan Esculies.

Mireia Lluch: "No em van haver de dir que havia mort, ho vaig deduir"

P Com es porta això de ser una mica protagonista d'un llibre, encara que siga com a actriu de repartiment?

RPer a mi ha sigut com llegir una novel·la, però coneixent els personatges.

P I això és bo o dolent?

R Bo, jo ho trobe divertit. És fascinant llegir la vida d'algú que coneixes o creies conèixer tan bé.

P «Creia» conèixer?

R He aprés moltes coses que no coneixia i que pensava que sí, sobre Lluch i la meua família. Coses que m'han fet riure, m'han sorprés gratament. I també algunes que m'han fet certa vergonya, com ara que escrivia poesia...

P Es refereix a ell com «Lluch»...

R Depén de la situació. A vegades em fa cosa parlar d'ell en públic i dir «el meu pare». Em sona fardon.

P Vol dir que a vegades suposa una càr­rega, ser la filla d'Ernest Lluch?

R No. Jo sempre he passat desapercebuda.

P Què pensava mentre llegia la biografia del seu propi pare?

R Potser, en alguns moments, em semblava que parlaven d'algú altre. Un recorda les coses a la seua manera, amb el seu punt de vista.

P Ja se sap que la memòria és una gran tramposa.

R Supose que les 60 persones que han sigut entrevistades tenen la seua visió de Lluch i que tots trobarem la nostra en llegir el llibre. En Joan Esculies, l'autor, no el va conéixer, i segurament això és positiu.

P N'ha aconseguit un retrat fidel?

R Trobe que és massa favorable. El deixa massa bé.

P Tenia alguna mania?

R No deia mai cap paraulota! Era de la Lliga del bon mot. Esta mania l'he heretat.

P Com definiria l'Ernest Lluch que va conèixer?

R Com un pare.

P Recorda el moment que li van dir que havia mort?

R No m'ho va haver de dir ningú, ho vaig deduir.

P El record més nítid que en guarda?

R El seu rictus irònic.

P Perdone la pregunta: ha perdonat els assassins?

R No tinc res a perdonar.

P Ell era partidari del diàleg fins i tot amb els terroristes: fan falta hui més persones que vulguen dialogar?

R Per sort, ja no cal. ETA és part del passat.

P Li provoca alguna sensació que alts càrrecs catalans publiquen fotos que es fan amb Otegi?

R Cap en absolut. Quines sensacions em podrien provocar?

P Sovint s'escolta qui especula què pensaria tal persona sobre l'actual situació si estiguera viva. S'atrevix a dir què pensaria Ernest Lluch, avui?

R Els morts no pensen. Imaginar, imaginar... imagine que el meu pare, hui, pensaria que Messi és Déu!

Compartir el artículo

stats