Serà bonic envoltar-nos dels nostres nets i ensenyar-los fotos d'una cosa antiga que es deia neu. Serà semblant a quan els meus avis m'ensenyaven fotos d'ells damunt d'un carro estirat per un cavall. Potser encara més exòtic, perquè de cavalls encara se'n veuen, però la neu serà prompte només un record llunyà. Si més no, al Pirineu.
Perquè el Pirineu perdrà aproximadament el 50% del seu mantell de neu cap al 2050 (és a dir, en poc més de 30 anys) per damunt dels 1.800 metres. Per baix dels 1.500 metres la presència de neu pot arribar a reduir-se en un 78%. I seguint.
Estes projeccions, i d'altres no menys decebedores, les realitza l'informe «El Canvi Climàtic als Pirineus», promogut per la Comunitat de Treball dels Pirineus. La temperatura mitjana als Pirineus ha augmentat en 1,2º C en els últims 50 anys (entre 1.959 i el 2.010), un 30% més que la mitjana mundial. En concret, la temperatura mitjana als Pirineus ha augmentat 1,2 graus en 50 anys, mentre que la mitjana mundial ho ha fet en 0,85 graus. L'informe, en el qual han participat un centenar de científics, va ser presentat ahir a Saragossa, en el marc de la Jornada de Riscos Naturals i Canvi Climàtic.
Adeu a la meitat de les glaceres
Així mateix, en els últims 35 anys, han desaparegut la meitat de les glaceres, algunes aus migratòries han avançat la seua data d'arribada fins a deu dies en els últims 60 anys i és «altament probable» que s'incrementen als Pirineus els fenòmens meteorològics extrems, entre moltes altres conseqüències.
La coordinadora de l'Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic, Idoia Arauzo, va explicar que, «a través d'este informe, pretenem proporcionar un document de referència per a la comunitat científica i per als responsables de decisions tècniques i polítiques, així com el sector empresarial i tota la societat».
El coordinador de l'informe, Juan Terrádez, ha assegurat que «el canvi climàtic és ja una evidència indiscutible. Passa en estos moments i en estes latituds», al mateix temps que va marcar «un repte urgent: seguir investigant en canvi climàtic i adaptar-nos a les seues conseqüències».
Des de la Comunitat de Treball dels Pirineus s'entén la lluita contra el canvi climàtic i l'adaptació als seus efectes com una oportunitat d'abordar els desafiaments que tenen davant els Pirineus, com la pèrdua de biodiversitat o els canvis en els paisatges i ecosistemes.
«És fonamental transmetre l'urgència de les mesures a prendre per limitar els efectes negatius i aprofitar les possibles oportunitats emergents. Si som capaços d'anticipar i gestionar els canvis que es produixen, podrem trobar fórmules per fer compatible l'activitat humana i salvaguardar la naturalesa als Pirineus », va afegir Arauzo.
Extrems climàtics
El centenar de científics que formen part del projecte han determinat que els principals desafiaments als quals s'enfrontaran els Pirineus durant els propers anys són preparar la població davant els extrems climàtics; reforçar la seguretat davant riscos naturals; acompanyar els actors del territori davant les sequeres; i assegurar la qualitat de les aigües superficials i de les aigües subterrànies.
Així mateix, este territori haurà d'aprendre a mantindre el seu atractiu turístic; enfrontar-se als canvis en la productivitat i la qualitat dels cultius i treure profit de les noves oportunitats; anticipar els canvis irreversibles en el paisatge; tindre present la possible pèrdua de biodiversitat i els canvis en els ecosistemes; adaptar-se als desequilibris entre oferta i demanda d'energia i enfrontar-se a la propagació de malalties, paràsits i espècies invasores.
L'Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic té com a funció principal dur a terme un seguiment i comprendre aquest fenomen als Pirineus per ajudar el territori a adaptar-se als seus impactes. La seua visió és la de ser la plataforma de referència sobre coneixement en adaptació al canvi climàtic.
