P Porta cinturó o tirants?
R Cinturó. Mai no he portat tirants, fora que fos de molt petit i no ho recorde.
P Abans els pares feien servir el cinturó com a eina educativa...
R La meua mare encara m’explica que el seu pare sempre amenaçava de treure’s el cinturó, quan es portaven malament. Tot i que després mai no el feia servir...
P Ha hagut d’utilitzar la violència alguna vegada?
R Sí, i tant. Quan era petit em barallava amb els meus amics, o cosins, o germà. I de gran, encara que quede políticament incorrecte, alguna vegada als meus fills els ha caigut alguna natjada i algun calbot.
P A «La sivella» torna a aparèixer el sexe. Això seu és una obsessió?
R Hi apareix de manera tangencial. Jo diria que la violència hi és molt més en primera línia, tot i que hi ha alguna escena pujada de to. Però és clar, una part de la violència pot ser sexual. El sexe forma part de la vida de tots, així que és molt difícil obviar-lo, en una novel·la.
P Una mica de violència, al sexe, sempre és benvinguda?
R Si les parts estan d’acord, per què no? En això es basa el sadomasoquisme. Depén de cada relació i dels seus pactes.
P Vostè va estar en política. Hi ha més violència en esta o en el sexe?
R Ha, ha, crec que n’hi ha més a la política. Almenys hi ha una violència verbal que a vegades s’hauria de frenar.
P Al llibre apareix un estri tan extraordinari com el minibar d’hotel. És dels afortunats que es poden permetre utilitzar- lo, amb els preus que té?
R No soc dels que el fan servir habitualment. Però en moments de trobada sexual com els de la novel·la, entenc que per relaxar-se algú diga «em gastaré diners amb el minibar, que ja no ve d’aquí».
P Als humans ens agrada el risc?
R Som una mica conservadors. Per això la novel·la parla de les segones oportunitats. No som prou valents per aprofitar les segones oportunitats que ens passen per davant. Fugim bastant del risc.
P Té cicatrius, siguen de sivelles, siguen de la vida?
R Tinc dos cicatrius físiques, una al llavi -de petits el meu cosí em va tirar una barca de joguina- i una al cap: jugant a futbol al garatge de casa, el meu germà em va fer la trabanqueta perquè l’havia superat, i vaig anar contra una paret. Després hi ha les marques emocionals, que suposo que en tinc, però crec que les tinc bastant cicatritzades.
P Les alumnes se’l miren amb desig, des que publica aquestes novel·les?
R No els ho explico. Potser els ho hauria d’explicar, a veure si d’una punyetera vegada els estudiants es dediquen a llegir. Els costa molt llegir, potser sí que m’hauria de promocionar a classe, a vore si així...
