Joandomènec Ros: "No hi ha una parla catalana que siga millor que altra"

P Roger Torrent va parlar recentment en València de la necessitat d'establir relacions més portents entre els dos territoris. Existeix eixa necessitat?

R Sí. Hi ha una gran diferència entre l'àmbit popular i el científic i acadèmic. L'IEC està distribuit per tots els països catalans, tenim membres de totes les regions de parla catalana. La universitat ho té clar de fa temps i no hi ha diferèncias en aquest sentit, però no és el mateix quan es parla des d'un enfoc identitari o lingüístic. Jo, segons quins àmbits, no puc parlar de països catalans, perquè això pollíticament és com dir que els catalans volgueren envair.

P I l'IEC no vol envair el territori valencià, no?

R Evidentment. El que va dir Torrent a València és això. Que hi ha moltíssimes coses des de l'economia o les infraestructures, com el corredor mediterrani, que es poden treballar. Que el que passa a la cultura costa més veure-ho a altres nivells.

P Deia que no pot parlar lliurement de «països catalans». És una deficència democràtica?

R Crec que sí. Fa ja algun temps que en l'Institut parlem de catalanofonia, equivalent a la francofonia. A qui moleste això de països catalans pot utilitzar catalanofonia.

P L'IEC es planteja tindre alguna seu estable a València?

R Tenim a Castelló, que és de les primeres, encara del segle passat, i a Alacant. A València tenim un delegat, però no seu, perquè fem servir l'edifici Octubre per a qualsevol acte.

P Quina relació té l'IEC amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)? És una entitat germana?

R Hi ha un cert problema de consideració mutua. Si l'IEC és l'acadèmia de la llengua i té autoritat en tots els territoris de llengua i cultura catalanes, llavors hi ha situacions diverses. A les Illes, la universitat accepta l'autoritat de l'Institut; a França ja es va reconeixer que l'autoritat a la Catalunya Nord és de l'institut. Però l'Estatut valencià parla d'una acadèmia per al conreu i l'estudi del valencià. Això crea una incongruència, perquè quan es va crear dominaven els partitis que entenien que el valencià és diferent del català. L'AVL va dir ja fa uns anys que el valencià és una de les varietats del català. Aleshores, qui ha de tenir l'autoritat? Ho hem resolt fa 3 o 4 anys, no totalment peró sí en bona mesura, amb uns acord informals i discrets que diuen que cada entitat faça la feina en el seu àmbit, però que hi haja una consulta mútua per a evitar disparitats. Les comissions mixtes que treballen en gramàtiques i diccionaris estan en contacte per tal que no hi hagen divergències notables.

P Però l'objectiu no és la uniformitat lingüística, no?

R No soc lingüista, però a hores d'ara és clar que no hi ha una parla catalana que siga millor que altra. Hi ha diferents variants que són tan vàlides com el barceloní central, que semblava fins fa uns anys que era l'únic vàlid.

P La sensació de superioritat del barceloní ha estat un factor de confrontació i incomprensió?

R Sí. Això passava sobre tot a l'escola. Companys de Lleida o Tortosa eren corregits pels professors. Doncs, no. La seua parla és igual de vàlida. Aleshores estem anant amb peus de plom amb l'AVL en qüestions de llengua, parlant discretament. En canvi, en altres aspectes la relació és amb llum i taquígrafs. Ara hi ha un conveni amb l'AVL per a estudis de tipus històrics. Hi ha moltes qüestions on podem col·laborar: per exemple, en la celebració de l'any Vicent Ferrer. La relació que es va embolicar en algun moment per raons polítiques està tornant de mica en mica on havia d'estar.

P Vosté voldria veure À Punt en Catalunya?

R I tant. Crec que hi ha problemes de sintonització en molts llars valencians, quan és un dret de la ciutadania. Cal una reciprocitat entre TV3, IB3 i À Punt. És obligat, ja hauria de ser possible, encara que no sé si tècnicament ho és.

P El 'procés' independentista ha afectat d'alguna manera a l'IEC? Ho dic perquè no han tingut la implicació d'altres entitats, com Òmnium Cultural.

R L'IEC és una entitat acadèmica dedicada a la recerca i llurs membres tenen les seues preferències religioses, de sexe o polítiques, però l'Institut com a tal s'ho ha de mirar molt si no hi ha una certa unanimitat. Hem fet moltes declaracions sobre la llengua, o sobre el patrimoni, però des de fa uns anys en tenim unes quantes sobre el procés. No ens manifestem per una cosa o l'altra, però sí sobre el dret del poble català a decidir. També hem dit que no és normal que els polítics catalans estiguen tancats. No sortim al carrer com a institució, però quan pensem que hem de dir alguna cosa, la diguem. I hem fet reunions i publicacions sobre el futur de Catalunya; en algunes no es diu clarament però en altres clarament parlem.

P Vosté personalment sí s'ha manifestat a favor de la independència.

R Sí, però ho faig com a persona.

P I té alguna idea de còm pot acabar aquest conflicte que ens afecta a tots?

R És molt complicat. Només veig una manera pactada de resoldre l'assumpte. Soc partidari de l'independentisme, pero no sé realment quina força té. Cal fer com en Quebec: votar, però bé, perquè el referèndum es va fer mal, perquè van desapareixer urnes, la gent va rebre colps... Si ix el sí, caldria obrir un periode de transició i de negociació amb l'Estat per a veure què es pot fer, cóm es reparteixen les coses.

P Ací la dreta denuncia l'adoctrinament en les escoles de Catalunya i que aquest fenomen es vol replicar al territori valencià.

R Jo crec que no existeix. Ho he vist com a alumne, professor i amb els meus fills. Amb frecuència s'utilitza com a arma llancívola. Es va fer també amb l'euskera i les ikastoles.

P Vosté ha dit que el bilingüisme mata. No havíem quedat que era enriquidor?

R Des del punt de vista acadèmic, on hi ha dues llengües i una és preponderant per la raó que siga, la segona, la minorada, acaba desapareguent. S'ha vist en les colònies franceses o espanyoles, amb les seues llengües desplatzades. Si estan distribuïdes organitzadament no hi ha problema, com en Suissa, però si les dues llengües estan juntes, encara que la llengua de l'escola siga el català la cosa està mal.