«Necessitem viure en pau, tindre una vida més senzilla, amb més calma, i estem justament ara vivint en la polaritat contrària». Arnau Benlloch, periodista torrentí «divulgador, observador i amant del comportament humà», acaba de publicar el seu llibre 'Cien maneras de conectarse a la fuente', un treball que recopila les seues col·laboracions, durant més de dos anys, al diari Levante-EMV. I clar, la primera pregunta és quasi obligada: què és la Font? «La Font és la vida, estar connectat a la vida, a tu mateix, a l'energia universal; no som monjos o ermitans i no estem parlant de retirar-nos a la muntanya per a aconseguir esta connexió però sí que és necessari un cert retir interior amb una voluntat de retir, parar, buscant el silenci, obrint-te al sentir... Hi ha moltes maneres. En petit comité diré que per a mi la Font és un eufemisme de Déu però clar, en nom de Déu s'han comés tantes animalades que com a periodista i comunicador que vol arribar a molta gent l'anomene la Font».
Parar en un món que va passat de revolucions, ple de tensió, marcat per la dictadura del rellotge, obligacions i expectatives no deu ser fàcil, sobretot quan la ment porta el comandament central. «Cal parar però sobretot per a mi el més important -i esta és una altra manera de connectar-se- és deixar-se en pau, deixar-se caure...De vegades volem ser més papistes que el papa i vivim en una vida Paracetamol perquè no suportem el dolor i sempre estem entre analgèsics o anestèsics i el dolor forma part de la vida i cal comprendre'l. No cal instal·lar-se en ell però cal indagar».
Però el dolor ens allunya del plaer en una societat cada vegada més obstinada a buscar exclusivament el plaer i les bones sensacions. Assumir el dolor és fer-nos majors, no? «Efectivament, el plaer està molt bé però sovint l'usem com una evasió i només mirem el que ens agrada, el que et genera endorfines. És per això molt important buscar l'equilibri perquè anem molt de pressa i estem en l'era de la distracció. Uns dels grans mals que tenim ara és la por. Vivim des de la por, anem molt a pressa, com si fugírem d'alguna cosa, sempre corrent, atents al que no hem d'estar atents, mirant llumenetes, amb molta informació, molts ítems, però ens estem oblidant de ser humans. I això és el que em preocupa, que estiguem derivant a éssers no humans».
Però si no sabem mantindre'ns units com a humans, com hem de saber connectar-nos a alguna altra cosa 'superior'? «L'humà és un ésser social, i ara estem superconnectats als aparells però en realitat estem desconnectats entre nosaltres, hi ha un índex de soledat brutal, de depressions. Ja no ens toquem. Si passàrem més temps tocant la nostra parella, família, amics, en lloc de tocar la pantalla del mòbil estaríem molt millor».
