Una desena d'institucions i un total de 22 col·leccionistes privats, entre ells la família Goerlich, han cedit les seues obres per a la que, des d'ahir, és la primera gran exposició del pintor de Torrent Genaro Palau, que obri un any de celebracions a la ciutat on va nàixer i va créixer. La sala EMAT exhibeix 150 obres entre olis i cartells que mostren l'evolució d'un dels artistes més sòlids de la seua època, que va tindre el seu esplendor en les primeres dècades del segle XX.

Coetani de Sorolla, amb el qual va compartir classe, i amic personal de Mariano Benlliure des de la infància, Genaro Palau va evolucionar des de la lluminositat en la pintura, manifesta en les seues primeres obres, cap al modernisme, amb una pinzellada més plana, arran del seu contacte amb Santiago Rusiñol, amb alguns treballs en la seua última etapa d'influència Art Decó, que va poder arribar-li per relacionar-se amb un grup d'estudiants entre els quals es trobava Josep Renau.

Tots aquests aspectes no del tot coneguts fins ara de la seua vida ixen a la llum, fruit del treball tant de les dues comissàries, Esther Alba, degana de la Facultat de Geografia i Història i directora de tot el projecte, i Maite Abad, que s'ha encarregat de coordinar a tot un equip de documentació, a més de Jorge Sánchez, que ha assumit la biografia. «Era difícil trobar documentació i informació per la qual cosa, la tasca inicial va ser complicada. El contacte amb la família ha estat fonamental perquè la col·laboració del seu net ens ha permés accedir a obres, cartes i altres documents d’interés», varen explicar.

Un gran talent

«L'obra de Genaro Palau no solament té valor per si mateixa sinó que ens permet entendre la història de l'art valencià de l'època», va manifestar ahir Alba en la presentació, a més d'afegir que l'exposició també permet fer-se una idea de l'activitat cultural que hi havia a Torrent a principis de segle.

Tant Alba com Abad varen coincidir en el fet que la investigació els hi ha permet descobrir un potent artista, polifacètic i amb grans inquietuds. «Ens ha sorprés la qualitat del seu treball», confessava ahir la documentalista.

La mostra, dissenyada per l’artista local Eugenio Simó, cobreix diversos vessants. Una d'elles, la més íntima i familiar, reflecteix molts llocs i escenaris que freqüentava el mateix Palau. També aborda l'etapa sevillana, que és la més desconeguda per ser la primera però que inclou «meravelloses vistes del Gualdalquivir», per exemple.

Així mateix, s'aprecia en l'exposició l'obra que era fruit de la inspiració i aquella que realitzava «per a menjar» com les col·laboracions en setmanaris, o algunes creacions vinculades a la seua etapa d'assessor artístic de l'Ajuntament de València, per al qual va realitzar cartells i dissenys de carrosses. L'apartat més important és el de les grans composicions, com els dels Jardins de Monforte, que li van permetre guanyar la càtedra de Paisatge en l'acadèmia de Sant Carles. També té paisatges d’alqueries i racons a llocs com Bunyol, Orpesa, Altea, Dénia, Xàbia o Benidorm.

La influència de Benlliure

L'amistat amb Mariano Benlliure des de xiquet, amb el qual compartia veïnat des que es va traslladar a València a viure (va mantenir sempre la seua residència de Torrent per a estiueig) li va permetre, per exemple, exposar en el Museu d'Art Modern de Madrid, la qual cosa va ser també un punt d'inflexió en la seua carrera. «Compartia amb Benlliure, per exemple, la seua afició als bous. El cartell de la fira de Falles d'enguany és una reimpressió d'una obra atribuïda a Benlliure de la qual ara sabem, gràcies a la documentació de la Fundació Goerlich, que va acabar Palau», va indicar Maite Abad de l'exposició.

L’arrel amb Torrent

Genaro Palau mai va perdre el vincle amb la seua ciutat natal, Torrent. Alguns retrats de la seua pròpia família es varen fer en el xalet que tenia a la ciutat i també destaca una obra sobre una ‘xocolatera’. De fet, un apartat destacat de la mostra és la col·lecció que aporta el banc Sabadell, dels fons de l’antiga CAM, que varen ser el legat de l’extinta Caixa Torrent. Les obres que decoraven els casinos de la ciutat, el «Convent de Mont-Sió» o «L’ermita de Sant Gregori integren les peces cedides, que es quedaran en dipòsit en la ciutat. La regidora de Cultura de Torrent, Susi Ferrer, va explicar ahir que l’exposició estarà en l’EMAT sis mesos, encara que aniran canviant aspectes, i que s’han dissenyat tota una sèrie d’activitats per a donar a conéixer a les escoles l’obra i la trajectòria d’aquest artista.