El passat estiu un misteriós objecte brillant va esclatar en el cel i ara els científics consideren que va poder tractar-se del naixement d'un forat negre o d'un estel de neutrons, la primera vegada que s'hauria pogut presenciar un esdeveniment així. Els telescopis bessons d'estudi Atles situats a Hawaii varen detectar el passat 16 de juny «una anomalia espectacularment brillant» en la constel·lació d'Hèrcules, a uns 200 milions d'anys llum.
Batejat com AT2018cow o, simplement, «la vaca», eixe objecte va esclatar ràpidament i va desaparèixer amb la mateixa rapidesa. En un primer moment els experts van considerar que podria tractar-se d'una supernova, però «el que observem desafiava els nostres actuals coneixements sobre la mort estel·lar», va assenyalar l'autora principal de l'estudi, Raffaella Margutti, en un comunicat de la nord-americana Universitat de Northwestern.
Un equip internacional ha analitzat l'esdeveniment, combinant imatges de diverses fonts, inclosos rajos X durs (d'elevada energia i amb una longitud d'ona més curta) i ones de ràdio.
Després de les anàlisis, els experts creuen que els telescopis van poder capturar «el moment exacte» en què un estel va col·lapsar per a formar un objecte compacte, com un forat negre o un estel de neutrons amb un potent camp magnètic que absorbia tot el material circumdant.
Els residus estel·lars, aproximant-se i arremolinant-se entorn del conegut com a «horitzons de successos» de l'objecte, van ser la causa de la resplendor extremadament brillant. En el seguiment de l'esdeveniment van participar diversos telescopis, entre ells el SOAR de Xile, on el responsable de l'observació, Régis Cartier, va assegurar que «quasi des del començament» va ser conscient que aqueixa explosió «era especial». «Va ser ràpida, blava i brillant, diferent d'altres supernoves vistes abans. Vaig deixar tot en el que estava treballant per a centrar-me a entendre este esdeveniment», va indicar.
La detecció d'este extrany succés ajudarà als astrònoms a entendre millor la física que actua en el primer moment de la creació d'un forat negre o d'un estel de neutrons. «Per la teoria sabem que quan un estel mor es forma un forat negre o un estel de neutrons, però mai els hem vist just després del seu naixement. Mai», va assenyalar Margutti.
Els resultats de l'estudi van ser presentats esta setmana en la reunió anual de la Societat Astronòmica Nord-americana i es publicaran en Astrophysical Journal. Margutti va recordar que l'esdeveniment observat va ser «anormalment brillant» -de deu a cent vegades més que una supernova típica- i a més va esclatar i va desaparèixer de forma molt més ràpida que altres explosions estel·lars conegudes. Les dades indiquen que en sol 16 dies l'objecte ja havia emès la major part de la seua energia, un lapse que pot descriure's com un obrir i tancar d'ulls si es té en compte que en l'Univers alguns fenòmens duren milions o milers de milions d'anys.
L'equip va usar diversos telescopis per a examinar més d'a prop la composició de l'objecte i van trobar «evidències clares» de la presència d'hidrogen i heli, la qual cosa excloïa que l'explosió fóra resultat de dos objectes que es fusionen, com aquells que produixen ones gravitacionals.
A més, els astrònoms van poder identificar patrons típics d'objectes que atrauen la matèria que hi ha en el seu entorn, ja siga un forat negre o un estel de neutrons, segons un comunicat de l'Agència Espacial Europea (ESA), que va usar el seu observatori espacial de rajos X XMM-Newton per a estudiar l'esdeveniment. Els experts seguiran analitzant les dades de XMM-Newton per a tractar de comprendre la naturalesa del succeït, va indicar la coautora de l'estudi Giulia Migliori, de la italiana Universitat de Bolonya. Els forats negres «deixen petjades característiques en els rajos X que podríem detectar en les nostres dades», va assenyalar Migliori citada per l'ESA.
