Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Entrevista

Jordi Borja: "Hem tingut una democràcia de baixa intensitat"

Borja acaba de presentar «Bandera Roja», la història d'este moviment polític estudiantil dels anys 60 del qual va ser un dels fundadors

Jordi Borja: "Hem tingut una democràcia de baixa intensitat"

P A Bandera Roja eren uns ingenus?

R No ho crec, teniem certa experiència en la militància política. El nucli principal venia del PSUC, que no era precisament un partit ingenu, més bé realista. No preteníem fer la revolució, ni tan sols acabar amb el règim, sinó contribuir a que els sectors populars tingueren pes en el procés de conquesta de la democràcia.

P Vostè va patir exili i presó.

R Vaig estar exiliat de 1961 a 1968, vaig viure a Paris. Quan vaig tornar, vam crear Bandera Roja i després uns quants de nosaltres vam passar per la comissaria i la presó. Vam estar mesos en presó preventiva, pero res més, vam evitar el judici.

P Allò sí que eren presos polítics?

R He, he, i els d'ara també.

P Es poden comparar les situacions?

R És comparable en la mesura que ara estan tambe a la presó per raons polítiques, pero no es pot equiparar la situació actual amb la dictadura franquista, que dictava condemnes de ?? anys o fins i tot de mort, fins poc abans de morir Franco.

P És correcte dir que està vostè a favor de la independència de Catalunya, però com a mitjà i no com a fi?

R La independència és una possibilitat, pero no immediata. N'hi ha d'altres, com ho poden ser un federalisme asimètric, un autogovern més fort, una relació confederal...El marc de la Constitució de 1978 permet moltes més coses, el que passa és que els governs espanyols han pervertit la Constitucio.

P Permet fins i tot la independència?

R La independència, no, per l'article 2 que van imposar la monarquia i l'exèrcit i remarca la indivisibilitat d'Espanya. No obstant, la distinció entre nacionalitats i regions podria facilitar un nivell molt més alt d'autogovern, com els que li deia de confederació o de federalisme avancat.

P Vostè quin model preferiria?

R La questió no és l'opinió personal, sinò vore què és possible. I per a mi, en estos moments el possible, i relativament fàcil, seria celebrar un referèndum.

P Preguntant què?

R S'hauria de pactar. Pot ser sobre la independència o sobre una formula intermèdia. No és qüestió d'opinions personals, sino de saber que es pot aconseguir.

P I la independència diu la Constitució que no és possible.

R L'article sobre la indivisibilitat d'Espanya és una aberració.

PAlguns sectors critiquen la Transició. Vosté que la va viure, com la valora?

R Es va fer el que es va poder (riu). L'únic partit amb poder de mobilització era el PCE. I el PSUC. La resta tenien més dirigents que militants. Amb més forca s'hauria pogut fer un referèndum sobre monarquia o república, no s'hauria inclós l'article 2... Però la Constitució és avançada en molts aspectes, als 80 va permetre avanços en drets i polítiques socials. En altres aspectes, hi va haver regressió.

P Regressió amb el PSOE?

R Els socialistes han fet algunes coses positives,com les polítiques d'educació, sanitat, protecció social... en els drets individuals. Però hi va haver regressió en l'autogovern i debilitat enfront dels poders financers. I temor a aplicar bé la memòria històrica, que equival a deixar la democràcia a mitges. Hem tingut una democràcia de baixa intensitat.

P I la monarquia?

R La monarquia es un ridícul, una fantasmada. Podia tindre sentit al principi, pero després que el 23-F es consolidara la democràcia, el mateix rei hauria d'haver facilitat als anys ?? un referèndum sobre republica o monarquia.

Compartir el artículo

stats