Valencià, valencià i més valencià. La presentació del llibre «Més que paraules» del lexicògraf i col·laborador d'este diari Josep Lacreu va concentrar al Club Diario Mercantil a un bon grapat de persones interessades i amants de la llengua, protagonista absoluta de l'acte. La directora de Levante-EMV, Lydia del Canto, va recordar la gran tasca que Lacreu fa per la llengua tant en el diari escrit com en la web amb les seccions de La Paraula del Dia i el seu blog setmanal Pren la Paraula, els articles del qual han donat cos als dos últims llibres de l'autor. Del Canto va destacar la voluntat de Lacreu de defensar «un plantejament inclusiu pel que fa a la llengua» i «d'integrar al codi lingüístic el que diuen habitualment els parlants amb més flexibilitat».
En la mateixa línia es va pronunciar el president de l'AVL, Ramón Ferrer, qui va recordar la gran tasca que ha suposat el Diccionari Normatiu Valencià a l'hora d'aglutinar i difondre termes, els mateixos que després analitza i explica Lacreu al seu blog, i ara al seu segon llibre. Ferrer va definir el llibre «Més que paraules» com un treball necessari «perquè tot el que fa referència a la llengua necessita molta pedagogia» per la pròpia història viscuda pel valencià com a llengua d'ús social però excluida durant décades de l'administració i l'ensenyament, entre molts altres àmbits.
«L'ús social és deficitari»
I és precisament l'ús social de la llengua el que va centrar gran part de la intervenció de Josep Lacreu. «La llengua ha de servir-nos per a comunicar-nos tots els dies, a les botigues, en la nostra empresa, als mitjans de comunicació, l'administració. L'ús social de la llengua és un dèficit que tenim i per això és molt important un model de valencià que no genere reticències». Per a Lacreu «és difícil arribar a consensos necessaris al voltant de la llengua i este ha estat el gran triomf de l'AVL, haver aconseguit apropar a gent que tenia percepcions molt diferent del que havia de ser el valencià».
Per això, l'autor va ser molt crític amb qui utilitza la llengua com a element d'atac i de divisió i no aglutinador. «Es un acte de responsabilitat no tornar a reviscolar polèmiques que ja estaven tancades i superades al voltant del valencià perquè ens ha costat molt», va manifestar.
