Astérix complix 60 anys este 2019 i per este motiu el món editorial es prepara per a rebre un nou àlbum sobre les aventures de l'immortal gal que eixirà a la tardor, a més de diversos homenatges des de tots els àmbits culturals possibles. Està clar que el personatge que creara René Goscinny viu una més que interessant resurrecció gràcies a la tasca de Jean-Yves Ferri i Didier Conrad que li han retornat la dignitat al tinyòs heroi amb tres deliciosos àlbums fins hui, després de la lamentable etapa que protagonitzara Uderso en solitari després de la prematura mort del seu creador.
No obstant açò, la notícia més interessant de l'any potser siga la publicació per primera vegada a Espanya de les aventures de Benjamí i Benjamina, dos joves protagonistes que van sorgir en els anys cinquanta amb una tònica similar a la d'altres espavilats adolescents com Quique i Flupi d'Hergé o Els Quatre Asos de Chaulet i Craenhals. Les històries d'estos dos joves van sorgir en l'àmbit de la revestisca Benjamí, creada per Jean Nohain en 1929, a partir de la ment de Christian Godard en 1955. Però davant la baixa de l'anterior, la publicació es posa en contacte amb la parella d'or del còmic francés perquè la porten endavant. Tots dos autors van crear, mentre va romandre vigent la seua col·laboració, nombrosos personatges que van ser eclipsats per l'immortal guerrer gal. Potser, el més interessant fóra l'indi fortachón Umpa-pah que lluita contra la colonització del nord d'Amèrica. Però també van estar uns altres tan interessants com Antoine l'invencible o la família Borrego, que també apareixen en este imprescindible volum «Tot Benjamí i Benjamina». Però són tots dos protagonistes els que viuen ací quatre quatre autèntiques bogeries.
Així, la primera, «Nàufrags de l'aire», servix per a transportar als herois a una paròdia de règim sud-americà en una contínua revolució. La següent, «Ocellets a volar!», presenta a un geni anomenat Ocellet que embullarà a la parella en una aventura repleta d'acció.
La tercera, «El Gran Buduchú», és la més divertida de totes, amb una història absolutament demencial amb dues sectes enfrontades, una d'elles amb el Benjamí com a líder en haver-se-li cedit el ceptre regidor. L'última d'elles, «Benjamí i Benjamina i els vaquers», ens trasllada a uns Estats Units dels quals Goscinny era coneixedor, ja que havia residit allí per un temps i on l'escena de l'elecció de guardaespatles és absolutament meravellosa.
La història està plena de precedents de Astérix. Així, Benjamina usa la frase «estan bojos!», per posar un exemple. I en un estil clarament franc-belga que s'assembla de forma contundent al creat per Spirou que marcaria a esta generació.
