14 de febrero de 2019
14.02.2019

L'amor romàntic fa a les dones vulnerables i dependents

El sociòleg Francesc Nuñez manté en un estudi que este fals ideal d'unió sols existix des de fa 150 anys i que la manca d'unes normes justes en la parella acaba convertint l'amor « en una font de dolor» sense igualtat

14.02.2019 | 04:15
L´amor romàntic fa a les dones vulnerables i dependents

No ha de fer mal, ni és cec, ni tot ho pot. Segons els experts, al voltant de l'amor romàntic s'han establit uns mites que no es corresponen amb la realitat, que perjudiquen les relacions sentimentals i que afecten, en pitjor mesura, a les dones. L'amor sempre ha existit i el matrimoni també, «però l'amor romàntic, com a condició per a unir-te en una relació estable, existix solament des de fa uns 150 anys», explica Francesc Núñez, sociòleg i professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). I este amor ha portat amb si «una llibertat, una autonomia i una capacitat d'elecció que mercantilitzen el sentiment: es canvia de parella si es troba una mica millor», diu el sociòleg.

Núñez explica que en esta falta de compromís «les dones ixen perdent». La llibertat de la qual ara disposen pot conduir a una situació de «dominació i dependència emocional», que el sociòleg atribuix a una «falta d'ètica i de regles morals en les relacions». Si en les parelles no s'establixen unes normes justes, en moltes ocasions l'amor, que hauria de ser motiu de felicitat, acaba per ser una font de dolor. A més del condicionament biològic que constreny a les dones que volen ser mares, «i no tant als homes», existixen altres components que permeten que, per regla general, els homes estiguen menys disposats a establir compromisos. «L'amor és un més dels elements que conformen la seua vida. I en la mateixa línia d'importància poden estar els amics, el treball, etc.», explica el sociòleg.

Sempre parlant de forma generalitzada, Núñez explica que en moltes ocasions les dones situen l'amor en el centre de la seua vida i açò els pot portar a ser més depenents i vulnerables. En les relacions amoroses, a part de saber mantindre la llibertat pròpia i la de l'altre, «és important posar uns límits per a construir relacions felices. Mentre no ho fem, la relació serà perjudicial per a un dels dos i es regirà per la dominació, en molts dels casos, de l'home cap a la dona», indica.

Els mites de l'amor, vigents
La dominació en l'àmbit amorós ha sigut històricament atribuïda a l'home, i amb l'arribada de la independència i l'autonomia en les relacions, almenys en termes estadístics, açò no ha canviat. Diferents estudis realitzats a Espanya demostren que el control masculí està present fins i tot en les parelles més joves. Segons dades de la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere, un òrgan de gestió de la Secretaria d'Estat d'Igualtat del Ministeri de la Presidència, més del 28 % de les xiques ha patit un control abusiu per part de les seues parelles per mitjà del mòbil i fins al 5 % ha sigut objecte de les anomenades «proves d'amor», per exemple, intercanviar fotos de caràcter sexual.

D'altra banda, en l'informe Fort com a papà? Sensible com a mamà? Identitats de gènere en l'adolescència, realitzat en 2015 pel Centre Regna Sofia sobre Adolescència i Joventut, es destaca que són els xics els qui solen dir a les seues núvies amb més freqüència amb qui poden parlar. «En ells són més habituals la intimidació, el control personal i emocional, la violència física i verbal o la violació de la intimitat», conclou l'estudi.
La literatura, les pel·lícules, etc., no ajuden a bandejar estos mites atribuïts a l'amor. La popular sèrie de Netflix You, de la qual ja s'ha anunciat una segona temporada, relata l'obsessió d'un home «enamorat» d'una jove a la qual assetja. Moltes veus s'han alçat, la primera la del propi protagonista, Penn Badgley, advertint del perill de justificar l'assetjament per amor o fins i tot vincular una cosa amb l'altra. I no és un perill infundat: en 2016 es va realitzar en la Universitat de Michigan l'estudi I did it because I never stopped loving you ('Ho vaig fer perquè mai vaig deixar de voler-te'). En ell es van mostrar pel·lícules de tres tipus a diferents dones: comèdies romàntiques en les quals l'home perseguia a una dona però narrat de forma positiva (Alguna cosa passa amb Mary), pel·lícules en les quals un home assetja a una dona però des d'un punt de vista terrorífic (Dormint amb el seu enemic) i documentals de naturalesa. Les participants que van visionar pel·lícules romàntiques on l'obsessió es presentava com alguna cosa simpàtic van considerar més normal comportaments d'assetjament que les altres.

En este sentit, Coral Herrera, autora de llibres com Dones que ja no pateixen per amor o La construcció sociocultural de l'amor romàntic, advertix del perill d'estos missatges i creu que hui dia encara seguixen en vigor els principals cinc mites que envolten a aquest sentiment. Un d'ells és «l'amor tot el pot». L'escriptora ho compara a la història de la Bella i la Bèstia: «Pots estar amb un maltractador, però en el fons és un xiquet espantat que es redimix gràcies a l'amor». Altres dos mites associats a l'amor «vertader» són, segons l'escriptora, el de l'eternitat i l'exclusivitat. Finalment, trobem la creença que en el sentiment amorós «elles són princeses: dones que esperen i viuen en funció de l'amor; i ells són prínceps: bonics, afectuosos, cultes, divertits, amables€».

La gelosia, un mecanisme aprés
Quasi la meitat dels xics adolescents creu que la gelosia està relacionada amb l'enamorament, enfront del 25 % de les xiques que ho considera així, segons l'estudi de les violències masclistes en l'adolescència primerenca, elaborat per l'Observatori d'Igualtat i de Gènere, de la Regidoria d'Igualtat de l'Ajuntament de Santiago de Compostel·la, que va ser presentat a la fi de 2018. La consulta, en la qual van participar estudiants de tercer curs d'AÇÒ (de tretze i catorze anys), també va desvetlar que entre els xics es manté en major mesurada la creença que les dones tenen major capacitat per a perdonar o suportar situacions adverses en el marc d'una relació.

La gelosia, juntament amb la ira, explica Francesc Núñez, són una estratègia de dominació apresa, «a voltes assajada durant anys». Encara que la gelosia s'enquadren dins del grup de sentiments dolorosos, Núñez considera que en ocasions «s'entrenen» i acaben rendibilitzant-se, «ja que és una forma d'imposar-se i serveixen per a aqueixa estratègia de dominació». En moltes relacions no es fa gens per a evitar-los, per aqueixa creença que són inherents a l'amor, i fins i tot es justifiquen. Però el sociòleg adverteix de la necessitat de «una educació moral i de control d'emocions» perquè no s'utilitzen com a «xantatge emocional».

A més, les persones continuem «enganxades» en una relació encara que estiga dominada per la gelosia, «per eixa idea romàntica que l'amor tot el pot», afig Coral Herrera. «Crees que la teua paciència, el teu amor, el teu afecte, li canviaran», diu. I en este sentit, «per a les dones és un parany major, perquè ens aferrem més a aqueixa idea que el gripau es convertirà en príncep i no prenem consciència que ningú canvia si no treballa en açò». I és que, conclou, «l'amor no salva a ningú».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook