La setmana passada, al final d'esta periòdica columneta setmanal, deia que en la de hui parlaríem de tres verbs d'ús corrent en el parlar valencià i, algun d'estos, també en altres llocs on parlen esta llengua. Els verbs anomenats eren «escarbar», «rebolicar» i «safunyar». Cap dels tres ha tingut les benediccions de l'ortodòxia lingüística de procedència noucentista, selectiva i excloent, com era (i encara ho és). Els tres han tingut l'anatema de castellanisme, barbarisme o localisme, segons el cas. I bandejats, en certa manera, del dit model culte. Però «Predica Tomàs que en això et quedaràs», podem dir-li a l'integrisme lingüístic propi dels huitanta del segle passat, tan purificador ell, i que ja fa un cert temps ha retornat a una certa «oficialitat». Mencione el refrany de qualsevol Tomàs i les seues prèdiques perquè, a pesar del bandejament «essencialiste» dels tres verbs esmentats, la institució normativa valenciana en matèria lingüística, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, els ha donat carta definitiva de naturalesa normativa a l'incloure'ls en el Diccionari normatiu valencià. Abans ja figuraven en algun diccionari, «no oficial» per a l'ortodòxia lingüística. «Escarbar», com sabem, és 'rascar o remoure (la superfície de la terra, un calaix, un caixó, un armari, etc.) per a buscar alguna cosa o fer un forat', 'somoure una superfície o capa', etc. Eixe verb ja es deia fa més de 600 anys, l'usava sant Vicent Ferrer en els seus sermons, segons consta en el Diccionari català-valencià-balear; se suposa que els oients dels seus sermons devien saber el significat de «escarbar», perquè si no, el comunicador pare Vicent no l'hauria gastat. Alguns diccionaris bilingües equiparen «escarbar» amb «furgar», però eixos dos verbs tenen algun tret distintiu l'un de l'altre. «Furgar», a banda de tindre significats coincidents amb «escarbar», com 'remoure, remenejar, remenar', té també el sentit de 'punxar, introduir amb un instrument, una vara, una canya, una eina en punta, etc.', mentres que «escarbar» també té el significat més propi de 'buscar', «Què fas escarbant, què busques?» i d''apartar allò que es remou', «Aparta els papers i seguix furgant i escarbant». «Escarbar», encara que no acceptat pel purisme lingüístic, abans de l'acceptació normativa per part de l'AVL, ja estava arreplegat en diccionaris com el DCVB, el DG de Ferrer Pastor, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Gran diccionari de l'Enciclopèdia Catalana, el de la RACV i altres. I tant «furgar» com «escarbar» tenen el sentit d''indagar, investigar, esbrinar', «La justícia, escarbant i furgant, ha trobat la caixa del tresor de Zaplana». El segon verb a tractar hui és «rebolicar», com deia, bandejat per sectors ortodoxos, però ben usual en terres valencianes i del sud de Catalunya i usat profusament per escriptors com Enric Valor, en diverses rondalles, Maria Àngels Moreno, en Malson, Josep Lozano, en Ribera, i molts altres. Com sabem, «rebolicar» és 'desordenar alguna cosa movent els seus elements', 'moure rebombori o causar desorde', «Tens tota la roba rebolicada, plega-la bé». I «safunyar», sinònim de «saforejar», és també 'remoure desordenadament, però embrutant o empastrant', «No safunyes la paella, no estàs dinant a soles».
