Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Escriptora

Maria Barbal: "Potser diré una barbaritat però abans d'una guerra, tot"

"En la infància no tenia consciència del que vivia, però en la joventut vaig descobrir que no sentia la meua llengua a classe", explica l'autora

Maria Barbal: "Potser diré una barbaritat però abans d'una guerra, tot"

Aixi comenca la novel·la: 'Erem tan joves que ens haviem dit adéu per sempre'... Ha dit molts adéus?

Sóc una mica granadeta, així que al llarg de la vida n'he dit uns quants. I tanmateix, en comparació, potser sóc de les persones que no n'han dit quasi.

Què pot explicar un dibuix?

Un simple dibuix et pot portar a un context o a una situació que va ser de gran importància a la teua vida. Quan en la novel·la es troben els dos soldats, estan en una situació límit, desesperats tots dos. Al cap d'un temps veus el dibuix i et sents transportat a aquell moment.

Ara hi ha gent que tracta les Brigades Internacionals de comunistes perillosos que venien a destrossar el país.

No sóc una especialista, m'he documentat per escriure el llibre. Crec que hi havia de tot. El meu personatge ve a la guerra, en part, per les idees, però també perquè l'oprimeix la situació familiar. És tan jove que no està definit, i veu una bona opció anar a la guerra.

A vegades oblidem que molts soldats eren poc més que xiquets.

És que era això, xics de poc més de vint anys. Avui veiem un jove de ?? i ens sembla un nen. Bé, hui potser ho són més, per la societat, per la història, per tot. Però aleshores eren també molt joves.

Què sap de la guerra?

El que m'han explicat, i crec que fins i tot me n'han explicat massa. Per qüestions familiars, la guerra ha sigut un pes fort a la meua vida. No sé si ho sé tot, crec que no. Però sé que és indesitjable al màxim. Potser diré una barbaritat, però abans d'una guerra, tot.

I de la postguerra què sap?

Esta la conec de primera mà. En la infantesa no tenia consciència, d'estar vivint una postguerra, només m'arribaven comentaris sobre parents que se n'havien anat. Després, de jove, descobrisc que la meua llengua no la sent a l'escola, després no la sent a l'institut, i quan arribe a la Facultat de Lletres els autors en llengua catalana m'arriben només d'estranquis. I aleshores descobrisc el sentit de la paraula «rescabalar» i pense: com em podran rescabalar de tot això?

L'han rescabalat?

En absolut.

Compartir el artículo

stats