Si Estellés deia que no hi havia a València «dos amants com nosaltres» el que, sense dubte, tampoc hi havia ni hi ha hagut és una figura tan analitzada, estudiada, , diseccionada i venerada com Sant Vicent Ferrer, patró de la C. Valenciana. A les dades em remet: fins a 30 experts i expertes analitzen des d'ahir i fins hui la seua vida, trajectòria i influència al Congrés Internacional a la Fundació Bancaixa anomenat 'Sant Vicent Ferrer i el poble valencià', organitzat per la institució Alfons el Magnànim. La festa vicentina, la llengua, quina nació sentia, la seua influència a Itàlia, els goigs, les reliquies, els sermons, les imatges femenines o els miracles són alguns dels moltíssims temes sobre la taula, tant e ponències individuals com en taules redones.
Ahir, Vicent Palacios (Fundació Bancaixa); Xavier Rius (Diputació de València) i Vicent Josep Escartí (Universitat de València) van ser els encarregats d' inaugurar les jornades. Tots tres van destacar la importància de la seua «paraula clamorosa», una paraula que emprava en cada sermó amb el consabut inici «bona gent...», uns sermons, a més a més, que deixaren petjada també a Itàlia i França on ha seguit el seu record amb el pas dels segles.
I el pas del temps, com bé va explicar Gil-Manuel Hernàndez, ha modificat també la celebració de la festa vicentina, una festa que, a hores d'ara i segons l'investigador, té el repte de «d'ampliar la seua ressonància actual però també l'acceptació social de la mateixa» pels actuals «problemes de participació i comprensió que té» motivats per la circumscritpció a certs sectors mentre altres festivitats «més poroses» creixen, com les falles o els moros i cristians.
La llengua que parlava Sant Vicent Ferrer també centra moltes de les ponències d'este important congrés a València. La primera d'elles va ser la del professor Jordi Colomina (Universitat d'Alacant) que va fer una comparativa dels sermons del religiós dominicà en castellà i valencià així com en occità, que Sant Vicent Ferrer dominava per la seua estança a Tolosa.
Malgrat la seua gran itinerància fruit del seu treball de divulgació de la fe que el feia estar grans temporades fora del Regne de València, la relació de Sant Vicent Ferrer amb el incipient naixement de la «identitat valenciana» també va ser objecte d'anàlisi ahir de la mà de l'historiador Vicent Baydal, qui va aprofundir en la creació del «sentiment d'identitat valencià» entre els nousvinguts després de l'arribada de Jaume I. Segons Baydal, la vida de Sant Vicent trascorre just quan les segones i terceres generacions dels repobladors catalans i aragonesos reclamen institucions valencianes gestionades per valencians i un tracte d'igualtat dins de la Corona d'Aragó igual que Catalunya i Aragó.
Hui continua el Congrés amb ponències diverses des de les 9h fins les 14 hores, quan es realitzarà l'acte de cloenda.
