Fa unes quantes setmanes, l'actual president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, dirigint-se a membres dels anomenats Comités per la Defensa de la República (CDR), els va dir: «Apreteu, i feu bé d'apretar». Independentment del juí polític que meresquen eixes paraules, eixa frase d'incitació als esmentats CDR contenia una «heretgia» lingüística, segons la normativa vigent en l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), en dos formes: «apreteu» i «apretar». I Torra, tan ortodox ell per a qüestions identitàries, les va «proferir». Resulta que «apretar» és un verb condemnat a les tenebres de la incorrecció i dels barbarismes per l'ortodòxia lingüística, i és absent del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Com tots sabem, «apretar» és 'estrényer fort, estretir, fer pressió, en sentit físic o figurat, prémer, comprimir', 'urgir, donar o tindre pressa', etc.'. Alguns mitjans de comunicació catalans i valencians reproduïren la referida frase del mencionat mandatari tal com la va pronunciar ell, però algun altre va eliminar l'«heretgia/heretgies» i la va substituir per «pressionar»; i la frase, falsificada, però «normalitzada», va quedar en «Pressioneu, i feu bé de pressionar», en un clar exemple de disparitat entre la norma/correcció estreta i excloent i la parla real. Trac a col·lació l'ús natural del terme «apretar», per part del president català, persona gens suspecta, conscientment, de vel·leïtats herètiques en qüestions lingüístiques, com un dels centenars i centenars d'exemples en què la vella normativa, inspirada en el noucentisme lingüístic excloent, no reconeix bona part de la realitat de la parla en el conjunt de la llengua valencianocatalana. Si Torra, que parla català central-oriental (el més «pur» i menys «contaminat», com diria un essencialiste), empra «apretar» i, a més, l'utilitza en un marc més o manco formal, com és un discurs, és que eixe verb és ben usual en terres catalanes, com ho és en les valencianes i balears. Un verb que, almenys, per als valencians és normatiu, inclòs en el Diccionari normatiu valencià, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Encara que «apretar» ha tingut, i té per a l'elitisme lingüístic, l'estigma de castellanisme-barbarisme, apareix ja documentat en 1511 i no ha deixat d'usar-se i d'aparéixer escrit en cap segle des d'aleshores; i ha sigut emprat per bons escriptors i gramàtics en les últimes centúries, inclús en els últims anys, com podem comprovar en el Corpus Informatitzat del Valencià. Per això, i per la realitat de la nostrada parla habitual, abans que l'AVL ja l'havien inclòs el Diccionari català-valencià-balear, els diccionaris de Ferrer Pastor, el Diccionari pràctic d'ús del valencià (Bromera-Lacreu), el de la RACV i altres. I molt anteriorment, Onofre Pou, Escrig i Fullana també l'usaren en les seues obres. I sobre «apretar» dona complida i solvent informació l'article «Apreteu, i feu bé d'apretar», de Josep Lacreu, en el blog Pren la paraula d'este mateix diari, Levante-EMV. Per tant, «apretem» amb coneiximent (segons què i com), però sense temor d'incórrer en cap heretgia gramatical. I a vore si, per fi, l'IEC afluixa les barreres i dona pas a «apretar» en el seu diccionari, ja que també el gasta el seu Honorable.
