El Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira, en el seu trentè aniversari, té nom de dona. La mirada de vidre, és l'obra guardonada amb el prestigiós premi, i Anna Moner la ploma rere d'ella. Tant l'alcalde, Diego Gómez, com Gonçal López-Pampló, director literari de Bromera, celebraren anit la seua victòria i el seu significat. Es tracta d'una fita «no molt freqüent», segons reconeixeren, a la història del Premi. Moner, de fet, és la cinquena dona que el guanya; abans, es feren amb ell Carme Miquel, Àngels Moreno, Esperança Camps i Isabel Clara-Simó.

Moner ho ha aconseguit amb una novel·la presentada en color gris oxidat, reflexe de l'època en què s'ambienta. La mirada de vidre busca un temps en què les pràctiques mèdiques es separaren definitivament de les prohibicions eclesiàstiques, cosa que alliberà, també socialment, el tractament de qualsevol tipus d'enfermetat; alhora, aquelles primeres experimentacions encara no estaven regulades per un codi deontològic que protegira la integritat del pacient. Tot es grava a foc al cap del protagonista, Roger Queralt, un fotògraf addicte a la morfina que vol escapar dels records d'un treball traumàtic.

La Barcelona del 1904 troba un gran protagonisme com a escenari d'un canvi de segle i d'època. Les ciutats creixen molt ràpidament i, amb ella, els seus vicis. El Saló Arnau, el Gran Teatro Español o els carrers del Paral·lel, centres neuràlgics de la capital catalana, són el lloc de reunió de tota mena d'ociosos. El centre de l'acció es troba al Sanatori Sant Gervasi com a trassumpte de l'autèntic Manicomi de Nova Betlem.

Tot plegat serveix com a acompanyament d'un gran plat principal: la búsqueda de l'origen de la imatge actual de la dona, o com es va configurar a l'inici dels temps contemporanis. La tesi d'Anna Moner busca la resposta en la combinació l'ull clínic dels metges homes, que es llançaren per primera volta a investigar el cos de la dona, i la visió idealitzada que tenien d'ell els artistes, també homes.