El titular és només una proposta perquè la grafia "traïcionar" siga normativa definitivament i tinga la corresponent entrada en els diccionaris oficialment normatius, que sols donen validesa al sinònim «trair», 'violar la fidelitat que es deu a algú o a alguna cosa', 'cometre traïció', 'enganyar fingint bona voluntat', de manera que podem cometre «traïció», però no «traïcionar», només «trair». Supose que la immensa majoria de valencianoparlants ignora o no entén eixa norma. Jo no la ignore, per estar posat molts anys en les qüestions de la llengua, com a usuari-lector primer i per raons professionals després, però no l'entenc. Com no l'entenien (l'ocultació de «traïcionar») els acadèmics de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua quan, encertadament, inclogueren la paraula «traïcionar» en el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià. Però, incomprensiblement, no l'han inclosa en el Diccionari normatiu valencià, probablement per raons extralingüístiques. En canvi, l'AVL, en la seua línia aperturista, sí que ha actuat d'acord amb la parla real, amb criteris realment lingüístics i amb les necessitats comunicatives, en casos semblants als de la parella de sinònims «trair/traïcionar». I així, amb eixes línies d'actuació, ha donat categoria normativa definitiva a verbs com «ofertar», «publicitar», «extraditar», «decepcionar» o «col·lisionar», al costat i com a sinònims totals o parcials de «oferir», «publicar», «extradir», «decebre» i «col·lidir». Algunes d'eixes formes «noves» ja foren arreplegades anteriorment pel DV (IIFV-Bromera-Lacreu) i pel SALT.
«Ofertar» té un matís diferenciador de "oferir", ja que té el sentit més concret d''oferir en venda, en el comerç, un producte a bon preu'; és l'acció de fer una oferta que, en sentit comercial, és 'quantitat de productes que es presenten en el mercat amb un preu concret i en un moment determinat'. Eixe matís, en part diferenciador, mereixia la inclusió de la forma «ofertar» en el codi normatiu. Com també calia igual qualificació al verb «publicitar», també amb un matís diferenciador de «publicar», ja que, més concretament, s'usa com a 'promocionar alguna cosa per mitjà de la publicitat, sovint amb l'objectiu d'ofertar un producte'. Es publiciten, per exemple, les ofertes comercials. El verb «extraditar» no afegix cap matís sobre l'antic «extradir», i les raons de la seua acceptació normativa deuen obeir a motius de comunicació i d'evolució en els usos dels parlants. Ocorre en altres casos, com «influenciar» al costat de «influir» o «explosionar» i «explotar». Sobre l'acceptació normativa de «decepcionar» i «col·lisionar», cal dir que fou també una decisió de l'AVL ben encertada i natural. «Decepció» ha donat «decepcionar» i «col·lisió» ha derivat en «col·lisionar», amb independència que en castellà hi haja hagut la mateixa evolució. A banda que els antics «decebre» i «col·lidir» han desaparegut de la parla corrent entre valencianoparlants. I a vore quan l'AVL ens deixa «traïcionar» en les pàgines del DNV. En la parla corrent ja «traïcionem» quan cal, però «trair», traïm poc o gens. I si vostés hi tenen algun dubte, vagen al blog d'este diari, «Pren la paraula», de Josep Lacreu, i lligguen l'article «Traïcionar no és fer una traïció», i voran la necessitat i la bondat de «traïcionar».
