10 de abril de 2019
10.04.2019

La gestió subrogada, a debat a les universitats de la Xarxa Vives

16 equips d'estudiants, entre ells valencians, aborden la polèmica a la Lliga de Debat Universitària

09.04.2019 | 20:31
Participants en la lliga de debat de la Xarxa Vives.

La Universitat Abat Oliba CEU (UAO CEU) acull fins el proper dijous 11 d'abril 30 debats sobre la legalització de la gestació subrogada. Així, els equips de 16 universitats de Catalunya, la C. Valenciana i les Illes Balears discutiran qüestions ètiques, de drets i socials sobre una qüestió que suscita polèmica i interés social.

El tema de debat, «S'hauria de legalitzar la gestació subrogada?», va ser escollit pels participants de la Lliga de Debat Universitària 2018. Els estudiants que participen enguany estudien a les universitats Abat Oliba CEU, d'Alacant, Autònoma de Barcelona, de Barcelona, Girona, de les Illes Balears, Jaume I, de Lleida, Miguel Hernández d'Elx, Oberta de Catalunya, Politècnica de València, Pompeu Fabra, Ramon Llull, Rovira i Virgili, de València i de Vic · Central de Catalunya. Els àmbits de coneixement dels que provenen són: Dret, laboral i polítiques (42%), dobles titulacions (13%), Ciències biològiques i de la Terra (9%), Enginyeries (9%), Comunicació (8%), Economia i empresa (4%), Medicina i ciències biomèdiques (4%) i d'altres (11%). Durant quatre dies, el jurat de la competició encarregat de les deliberacions (compost per politòlegs, advocats, juristes, professors i experts en oratòria i comunicació), puntuarà el grau en què els oradors presenten una tesi sòlida i un discurs de qualitat en cada intervenció, la demostració del domini del tema, la fluïdesa i la posada en escena, entre d'altres aspectes formals.

El debat sobre la legalització de la gestació subrogada és cada vegada més present a diferents espais socials i polítics. A Espanya, la Llei de Tècniques de Reproducció Assistida i Humanes declara la pràctica nul·la de ple dret, si bé els nadons nascuts a l'estranger mitjançant esta tècnica poden ser inscrits als registres civils quan els pares compten amb una sentència d'afiliació de les autoritats del país corresponent. A França, on el Codi Penal estableix la nul·litat de qualsevol contracte d'aquest tipus, està estrictament prohibida i subjecta a sancions penals. A Andorra, on tampoc no està regulada, es rebutja en virtut de principis jurídics generals. Països com Austràlia, el Canadà, els Estats Units d'Amèrica, Geòrgia, Grècia, l'Índia, Rússia, Ucraïna o el Regne Unit (entre d'altres) han legalitzat la gestació subrogada tant per als seus ciutadans com per a estrangers, si bé no en tots els casos s'ofereixen les mateixes garanties ni es permet l'accés als diferents models familiars.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook