Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Ficció

Un heroi infantil que ja té 100 anys

El mític Guillermo Brown, protagonista de 38 títols creats per Richmal Crompton, revalida la seua condició de xiquet rebel i proscrit front els nous inquisidors de la correcció política

Un heroi infantil que ja té 100 anys

Per estrany que semble, les aventures de Guillermo Brown, el protagonista infantil de les novel·les de l'escriptora britànica Richmal Crompton, van començar sent, fa cent anys, un entreteniments per a dones madures en les pàgines de la revista «Home», una publicació dedicada als assumptes domèstics. Els editors van creure que la ficció era el tipus d'història capaç d'atraure a la lectura a les mestresses de casa del període d'entreguerres. Però què podien trobar interessant en la vida d'un xiquet entossudit a soscavar l'autoritat paterna, a involucrar-se en tot tipus d'emblics estrafolaris i, en general, ser un mal de cap per a qualsevol persona adulta?

Bé, doncs sembla ser que els agradaven. En «Home» van obtindre gran popularitat i d'allí van saltar al periòdic «Happy» fins a acabar reunides en 1922 en un llibre que es va titular «Just William» i que bastants anys després, publicat a Espanya per l'editorial Molino com «Les travesuras de Guillermo», embolicat en un paquet de regal, una tia obsequiosa acabaria dipositant en les meues mans . Més tard vindrien uns altres de la mateixa col·lecció, però mai vaig agrair tant un llibre com aquell en el què, per primera vegada, un heroi de la meua edat em convidava a compartir insurrecció.

Protagonista de 38 títols, Guillermo Brown es deu a la imaginació de la filla d'un pastor anglicà, nascuda a la fi del segle XIX en Lancashire. Crompton escriuria també coses per a adults, però els qui no la coneguen pels seus llibres infantils segurament no es prendran la molèstia de llegir «Boira» i «L'estatge maligne», el primer un volum de relats sobre fantasmes traduït per Javier Marías i publicat en Regne de Redona, igual que el segon, una novel·la de terror.

Els llibres que a Espanya editava Molino eren de tapa dura, grandària molt pràctica i atractives portades amb les meravelloses il·lustracions de Thomas Henry. Guillermo Brown marcava la ratlla que separava el món adult de l'infantil al costat dels Proscritos, Douglas, Enrique y Pelirrojo, i al costat de Jumble, un gos mil llets company inseparable de correries. Al davant tenien al món adults, els seus pares, germans i uns altres, i espantosos xiquets com Violeta Isabel Bott, un projecte de Theresa May, i el fatxenda de Hubertito Lane. Les seues entremaliadures van ser traduïdes a diversos idiomes però en cap altre lloc, amb l'excepció d'Anglaterra, van aconseguir l'èxit d'ací. En penúria sociològica del franquisme el personatge de Crompton era un símbol de rebel·lia: cert anarquisme reencarnat en un xiquet víctima de l'encotillada societat eduardiana i de les seues reminiscències victorianes.

Guillermo Brown mai va deixar de ser un dels grans personatges infantils de la literatura i amb el temps revalidaria la seua condició de proscrit. Fa dos dècades amb motiu de commemorar-se els 80 anys de la primera publicació, els inquisidors de la correcció política van començar a lliurar contra l'heroi desastrat i anàrquic la primera batalla d'una guerra que no ha conclòs, per considerar que els xiquets anglesos farien millor llegint altres coses menys antisocials que pintar a un gos de blau o una rata amb franges de color rosa. Les associacions en defensa dels animals van ser les més actives. Com va escriure Fernando Savater, el secret està en el punt de vista de l'heroi: «Sense ell només es pot ser persona de profit, reformador bienintencionat de la societat, però amb ell es pot ser tot açò i qualsevol altra cosa: pirata, pell roja, ós, conqueridor, detectiu, drac, rebel proscrit, incomprés, genial, com Guillermo Brown».

Massa complex per a entendre-ho en temps poc il·luminats per les llums.

Compartir el artículo

stats