15 de abril de 2019
15.04.2019

Aclarir i no aclarar. I altres aclariments

15.04.2019 | 04:15
Aclarir i no aclarar. I altres aclariments

Llig en una conversa internàutica que una tertuliana demana a una altra una «*aclaració» sobre un tema que ha eixit en la conversació. Com que conec la peticionària de l'explicació, i la seua alta competència lingüística en valencià normatiu, m'estranya un poc l'ús d'eixa forma per a designar l''acció d'aclarir', que normativament, és «aclariment». La forma «*aclaració» és un castellanisme perfectament evitable, ja que tenim la mencionada «aclariment». Eixe substantiu procedix del verb «aclarir», i cal puntualitzar que la forma «*aclarar» tampoc és normativa. És, com «*aclaració», un castellanisme totalment prescindible. De manera que millor dir formalment i escriure demanant aclariments quan volem aclarir qualsevol qüestió. Hi ha hagut i hi ha un fenomen de vampirització de molts verbs valencians de la tercera conjugació (els acabats en «–ir»), que en la parla corrent van passant a dir-se amb les formes de la primera flexió (els acabats en «–ar»). Eixe fet el produïx la pressió social i lingüística del castellà, que fa de llengua «vampira», que no «vampiressa», en este cas. La «vampiritzada», ara i ací, la nostra, la valencianocatalana. Exemples d'eixe fenomen en tenim uns quants, com ara «engordar», en comptes de la tradicional «engordir». Una marca de genuïnitat en la nostra llengua, en molts casos, és la presència d'una paraula o una expressió en un refrany o dita antiga. I tenim «engordir per a morir», exemple no massa entusiasmador, per la presència de la mort, però és que el que fa l'ésser humà, des de sempre, amb animals per a la carn. I també passa amb certes malalties de les persones. Un altre verb que es veu vampiritzat és «omplir». Molta gent jove i valencianoparlants novells diuen, moltes vegades, «plenar», encara que els pares no ho hagen dit mai, forma que no té caràcter normatiu ni entrades normatives secundàries. I és que, a banda de la interferència del castellà, tenim que la primera conjugació, la dels verbs acabats en «–ar», té molta força i pansix verbs de la tercera, com els que comentem hui, i de la segona, verbs acabats en «–er» i en «–re», com passa amb «defendre», que perd terreny en favor de "defensar", cosa que a mi em trau de polleguera. També sentim dir, a vegades, «*abaratar», però, tradicionalment i normativament, 'rebaixar el preu d'alguna cosa, d'algun producte' és «abaratir», i el contrari o antònim, «encarir», i no «*encaréixer», com a vegades, encara que poques, sentim. I és «endolcir», 'fer dolç o més dolç', 'fer més suau o lleu', «El seu caràcter s'ha endolcit»; i no «*endolçar». I tenim els verbs que els hem dit i diem, majoritàriament, acabats en «–ir», com «abrasir», «acovardir», «amansir», «enfosquir», «engrossir», «ensordir» i altres, però el DNV i altres diccionaris també admeten, com a formes secundàries, «abrasar», «acovardar», «amansar», «enfoscar», «engrossar», «ensordar», respectivament. La «vampirització» també es dona, oralment, per influència forana, entre les nostres segona i tercera conjugació (p. e. «*infundir» en comptes de «infondre»). Però això ho deixem per a la setmana que ve.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook