P Tot i buscar-lo a internet, encara no sé si el seu cognom porta una o dos tes.
R No ho sé (riu). Lázaro Carreter em va dir que és un cognom basc i només porta una te, perquè en realitat és Mendicute. En canvi, un amic d’estos que fan arbres ginecològics(riu), em va dir que també pot ser cognom genovès. I jo, pel meu compte, l’he trobat amb dues tes a Mèxic i amb una sola a Andalusia. No m’estranya que no sàpiga com escriure-ho, perquè no ho sé ni jo.
P Així, què faig?
R Faça com jo, que ho escric Mendicutti.
P Buscant el seu cognom a internet, he trobat això: «Un dels autors més importants de la literatura homosexual». Què és la literatura homosexual?
R He, he, jo defense que existeix una literatura homosexual. I soc molt radical: és aquella escrita per homosexuals. Per exemple i ara diré un disbarat, Marcel Proust és literatura homosexual. Una altra cosa és la literatura gai, que és la compromesa amb la causa.
P La literatura es pot classificar?
R A que ningú s’estranya si parlem de literatura escandinava? Hui no hi ha problemes a qualificar la literatura, excepte si dius que és homosexual o femenina. Jo crec que, ja que la història l’escriuen els vencedors, la literatura ha de compensar, donant veu als no dominants: homosexuals, dones, immigrants, negres...
P De fet, vostè mai no ha ocultat la seua homosexualitat.
R Per què? Que un lector no vulga llegir un autor per ser homosexual seria com si jo no volguera llegir un escriptor perquè és heterosexual. Em dirien: «estàs boig?»
P Per això va ser quasi l’ideòleg de «Brokeback Mountain».
R Ja voldria jo. «El Mundo· ens va demanar a diversos col·laboradors una novel·leta de gènere. Jo vaig triar el western. Allà tothom era gai: el xèrif, el seu ajudant, els indis...fins i tot les noies del saloon eren transvestits. No tenia res a veure amb Brokeback Mountain, i no em van pagar res (riu).
P Va nàixer així de sexi?
R Ha, ha, el protagonista de «Yo no tengo la culpa de haber nacido tan sexy» era un transsexual, i jo ni tan sols m’he vestit de transvestit en tota la meua vida. Però hi ha una part de la lingüística dels transvestits que m’interessa molt: vosté es posa a llegir en veu alta els místics (San Juan de la Cruz, Santa Teresa...) i li sembla sentir parlar un transvestit.
P I ara parlem de paisatges: què li sembla Espanya?
R Un embolic. Un ja té una edat i ha viscut moments difícils: franquisme, transició, ETA... però el pitjor dels moments actuals és la frivolitat. Em sembla que els polítics actuals fan més cas a l’espectacle de cara a l’elector que a aprofundir en els afers i plantejar-los amb seriositat. La política s’ha frivolitzat massa.
P Com a andalús, ja ha viscut l’arribada de VOX a un parlament. Què ens espera a la resta d’Espanya?
R Confie en Sant D’Hondt, i que passe a VOX com a IU -a qui jo votava-, que treia un milió de vots i per la llei D’Hondt treia un parell de diputats. En una circumscripció grossa, els menys votats patixen.
