Què passa quan descobrim que la mort és per a sempre?
Que descobrim la veritat més important que descobrirem al llarg de la vida. Per a mi va ser un impacte, perquè a més a més, ho vaig descobrir de molt joveneta. El dolor que sents quan se't mor algú que estimes no és res comparat amb el que sents quan t'adones que allò és per sempre.
Les herències les carrega el diable?
En algún cas, sí. Però en general trobe que hem d'estimar les herències que rebem. O hauriem d'aprendre a estimar-les.
Malgrat l'impost de successions?
He, he, sí, perquè les herències formen part de nosaltres.
Les cases que hem habitat formen part de nosaltres?
I tant, totalment. He viscut en moltes cases diferents, per raons diverses he canviat molt de casa. M'he hagut d'acomiadar de cases i per a mi és desolador, cada vegada que ho he hagut de passar es un tràngol. Per això crec que m'he endut alguna cosa de cada casa.
Què és la família?
Uf, m'ha dit que seria una entrevista senzilleta (riu).
Era perquè es confiara.
Per a mi la familia és fonamental. Tindre una bona familia, i quan dic bona em referisc a sana, cosa que no vol dir que les relacions hagen de ser idil·líques sinò simplement sanes, dona un gran avantatge per anar per la vida. Vaig tindre la sort de nàixer en una família molt xicoteta que, damunt, va anar canviant de ciutat, això ens va fer fer molta pinya. La família és com una xarxa per anar per la vida.
Es poden reconstruir les vides?
Sobretot, es pot intentar. Vull dir que no hi ha cap garantia d'èxit. I això que hi ha vides que estan realment trencades i no es poden reconstruir. Però ja que de vida en tenim només una, davant d'un trencament la nostra obligació és intentar reconstruir-la.
Quin fibló té dins?
El mateix que tenen els protagonistes de la novel·la, el fibló de la pèrdua. Vaig perdre el meu pare quan era molt joveneta, i, ja de més gran, la meua mare. Encara tinc a dins que els meus fills no hagen pogut conéixer els seus avis. El meu pare va morir ja fa ?? anys, amb el temps he aconseguit apaivagar el dolor i l'enyorament. Però m'irrita que els meus fills no coneguen aquells avis meravellosos, ni els meus pares els seus nets. Es una ferida que encara em fa mal.
Un dels seus personatges diu «no sé si en sé massa, d'estimar». Tan difícil és?
No és dificil, però t'han d'ensenyar.
N'hi ha escoles?
Si creixes en un ambient on l'afecte, l'amor i l'empatia estan presents, aprens d'una manera del tot natural.
