Hem de recuperar la vidriola, perquè el vent lingüístic de ponent va amagant-nos-la cada vegada més. Sentim dir molt la castellana «*hutxa» al 'recipient tancat que té una ranura per la qual s'introduïxen diners per a guardar-los'. L'altre dia vaig anar al quiosc de costum a comprar el diari i, al pagar-lo, la xica de l'establiment, entre les tornes, em va donar una moneda de dos euros, i vaig dir: «Esta per a la vidriola»; i ella, valencianoparlant des de la primera paraula, digué «Jo ahí tinc la 'hutxa', mig buida». Brrrr!!! Li dic que no sé què és una «hutxa», i, adonant-se que li prenia el pèl, em diu: «Si ma mare diu 'vidriola'...» El cas és que les nostres vidrioles van perdent valor entre la jovenalla, les oculten les «*hutxes», però, pràcticament, totes les persones valencianoparlants coneixen el significat de «vidriola». Hem de tornar a fer-la ben visible i plena d'ús; i que la vidriola (que no la «*hutxa») de les pensions torne a estar ben plena. La paraula «vidriola» té la sinònima «guardiola», més usada a Catalunya i preferida en la literatura, però, com ocorre en tants altres exemples, no cal apartar la vidriola que hem usat majoritàriament els valencians. Eugeni S. Reig, en El valencià de sempre, explica molt bé el significat d'esta paraula i les seues variants, i la il·lustra amb exemples literaris d'escriptors de renom com Pasqual Mas i Usó i Josep Lozano. I «fer vidriola» és 'arreplegar diners per a un fi determinat', «Si fem vidriola, comprarem un cotxe nou». La «vidriola» també està en l'obra d'altres autors de prestigi com Sanchis Guarner, Xavier Casp, Enric Valor, Josep Palomero, Emili Casanova, Josep Piera, Manel Joan i Arinyó i altres.

Una altra paraula que també caldria recuperar en l'ús corrent és «mistera», 'aparell que servix per a encendre una matèria combustible'. Amb una mistera (de benzina, de gas o de pedra i metxa) encenem el cigarret o el puro, el foguer, la llenya per a una torrada, les traques i qualsevol cosa que volem i que es puga encendre (també amb mistos), però hi ha molta gent que a eixe dispositiu l'anomena «metxero», com en castellà, sense cap necessitat, perquè tenim la nostra «mistera», que té el vocable sinònim «encenedor». Abans una mistera també era on es guardaven els mistos. Els diccionaris valencians arrepleguen eixa paraula amb un o amb els dos significats. I una bona nòmina de bons escriptors valencians també l'han usada, com corrobora el CIVAL de l'AVL.

Fa ja alguns anys, en un estanc del centre de València, vaig demanar tabac i una mistera. El xiquet que em va atendre em va servir el tabac, però em donava una botigeta menudeta d'adorn, també a la venda, en comptes d'una mistera. El que va resultar ser el seu iaio, al vore què em donava el net, li amollà: «Però què fas, no saps què és una mistera?». L'adolescent li contestà: «No, y la culpa la tenéis tu y mi padre, que no me habéis enseñado valenciano».