Si voleu veure imatges de com en aquest país es combatia contra el règim franquista i com es va intentar construir un país diferent i jove, llegiu —millor dit, veieu— les fotografies del llibre L'ull compromés-Un relat fotogràfic del darrer franquisme i la transició de Manuel Linares amb textos de Xavier Serra i d'un servidor (Onada Edicions, Institució Alfons el Magnànim i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sueca). Veureu com Linares era omnipresent en totes les reunions i manifestacions en què es lluitava contra la dictadura sempre acompanyat de la seua càmera. No fallava mai. I, gràcies a això, ara, podem recordar el moment en què arribà a casa nostra el resó del maig del 68 francés i com un bon grapat de joves van ser seduïts per tots els colors del roig i pels moviments d'emancipació nacional.
El fets i els ambients que Linares fotografià durant aquells anys són, sobretot, els fets i ambients d'una revolta juvenil. Un fenomen absolutament d'estrena en un país en què encara vivia el dictador i on la repressió era el pa de cada dia. Certament, no era una revolta només «política» —entesa la política com la que es feia en els anys de la picor. Hi havia implicats factors nous de trinca: la rebel·lia contra les coercions sexuals, la lluita fresca per la igualtat de drets de les dones, el qüestionament a fons de l'educació de pasta antiga, l'antimilitarisme€ Ara bé: era també, i sobretot, una lluita contra la dictadura franquista. La part amb més nervi d'aquella generació va ser la que es constituí en els quadres dels partits polítics de l'esquerra que s'anaven fundant o refundant i la que va traure al carrer la primera pancarta que demanava l'Estatut d'Autonomia per al nostre país que l'esquerra tradicional hagué d'assumir amb certa desgana.
Manuel Linares va fer un feix d'imatges: els aplecs, les primeres manifestacions de l'1 de Maig, les concentracions, les eleccions€ També, però, trobareu en el llibre fotografies inèdites de Joan Fuster de mil maneres i en totes les ocasions possibles: al carrer, als bars, en conferències, en manifestacions, en homenatges€ Segurament, el que més sorprendrà serà el reportatge que pogué fer tenint al davant un Fuster en plena activitat, fresc com una rosa, oblidat de l'ull de la càmera, envoltat de mobles atrotinats i de munts de diaris i papers, parlant amb joves hores i hores. Uns joves asseguts en cadires de boga que reflexionaven de tot sense entestar-se a llegir sempre la mateixa plana: de llibres, de llengua, de política... I que conspiraven sempre proposant fer revistes, llibres i organitzant classes, trobades, aplecs... Fent faena. I, després, un trist reportatge de les dues bombes que l'any 1981 un grup d'ultradreta li col·locà a les finestres de casa.
