A La sala de sessions de l'Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell, els historiadors Vicent Baydal i Ferran Esquilache, presentaren a tot el veïnat la recerca que han realitzat al voltant dels orígens medievals d'este xicotet municipi de l'Horta Nord. Un estudi promogut per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell, que ha tret a la llum fets històrics, fins ara desconeguts, d'una gran rellevància.

Rosella Antolí, alcaldessa de Bonrepòs i Mirambell i regidora de Cultura va presentar als autors d'esta recerca, «una investigació rigorosa de la mà de dos grans historiadors especialitzats en este període històric, i a més amb una gran capacitat de divulgació». «Per al poble este tipus d'investigacions són molt importants perquè ens identifiquen com a poble». Donada la rellevància dels resultats de la recerca, esta prevista la seua pròxima publicació per part de la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València.

Entrant al contingut de la investigació, les úniques dades de què es disposaven dels orígens de Bonrepòs i Mirambell s'amagaven fins ara darrere d'una boira espessa que no deixava vore molt més enllà de l'any 1472. En canvi, gràcies a este estudi, són diversos els coneixements als quals ara pes podran accedir en relació amb l'evolució històrica de l'actual municipi de Bonrepòs i Mirambell durant l'edat mitjana.

En primer lloc, Baydal i Esquilache, han identificat una dada ben important «la identificació amb total certesa de Bonrepòs amb l'anterior nucli, horta i terme de Carraixet, que devia el seu naixement al procés de construcció de l'Horta de València en època d'al-Andalus». En segon lloc, «la recerca s'ha dirigit a dilucidar la transformació toponímica de Carraixet en Bonrepòs. En este sentit, els factors que pareixen estar darrere d'aquella determinació són d'una banda, la voluntat de prestigiar la possessió senyorial amb una denominació vinculada a conceptes de confort i benestar per a evitar un nom, Carraixet, que a mitjans del s. XIV començà a associar-se al patíbul (forques de Carraixet) que es va instal·lar vora barranc, ben a prop del pont de Tavernes Blanques que també es coneixia llavors com a pont de Carraixet».

La recerca també deixa ben acreditat l'origen posterior de Mirambell, en una data indeterminada entre 1439 i 1454, i el seu fundador, Francesc de Menaguerra, qui fundà el nucli de Mirambell com a alqueria de musulmans o moreria rural, amb el seu propi terme i senyoria, que en qualsevol cas romangué sempre vinculada a la de Bonrepòs.

En paraules de Ferran Esquilache, «la trama urbana del Mirambell actual és una joia des del punt de vista patrimonial, perquè conserva la mateixa estructura original de l'època en què es va fundar i va estar ocupada per població musulmana».