20 de mayo de 2019
20.05.2019

Alfarrassem i fitem

20.05.2019 | 04:15
Alfarrassem i fitem

Una xica, mestra en un poble de la Ribera Alta, tornant de València en tren, em diu que li havia agradat la «desiderata» que feia dilluns passat, en esta mateixa secció de Levante-EMV, sobre «allargar l'alfarràs», és a dir sobre la conveniència o necessitat d'estendre o ampliar normativament el sentit del substantiu «alfarràs» i del verb «alfarrassar». Com apuntava en l'últim article, «alfarràs», Diccionari normatiu valencià en mà, és ' càlcul fet a ull, sense pes ni mesura, de la quantitat o del valor dels fruits en verd d'un camp, abans de la collita', «No estic conforme amb l'alfarràs que has fet, hi han molts més quilos de melons dels que dius». I «alfarrassar» és ' calcular a ull la quantitat o el valor (especialment dels fruits en verd d'un camp, abans de la collita)', «Tonet alfarrassa molt atinadament, sempre encerta les arroves de taronges dels bancals on l'enviem». Ocorre que en moltes zones valencianoparlants, tant al substantiu com al verb mencionats, se'ls dona significats més amplis, com també indicava en la columneta de la setmana passada, de manera que tot allò que es pot calcular per aproximació, estimació o apreciació també es pot «alfarrassar».

El mateix Diccionari normatiu valencià inclou una accepció esportiva, 'en pilota valenciana, pronosticar el resultat (d'una partida) abans de començar-la'. També s'alfarrassen, en el sentit de puntuar, elements no comptables com la bellesa, la intel·ligència, la bondat i la maldat, etc.
Igualment es designa amb eixe verb una previsió de resultats d'elements comptables. Per exemple, els vots, en quantitat i en percentatge, que es preveuen en una contesa electoral. Deia la setmana passada que «Les enquestes electorals, per analogia, també són alfarrassos», encara que ni el vocable «alfarràs» ni «alfarrassar» són utilitzats, per ara, en l'àmbit enquestador ni en el de la prospectiva, però hi caldria emprar-los. La xica companya ocasional de viatge, que anomenava al principi, aixina ho veia també, no sols teòricament, sinó en la pràctica, perquè abans de despedir-nos, quan anàvem cada u a agarrar el cotxe per anar-nos-en al poble, em digué: «Els que no ho han encertat han sigut els que alfarrassaven tants i tants vots a Vox, que bé!». Certament i afortunadament, mal «alfarràs». Pobre Espinosa de los Monteros, el gurú «voxístic»; ell que alfarrasava tantíssims sufragis i tants diputats per al seu partit, el de «Por Dios y por España», i s'ha quedat amb 24 seients allà i 10 ací. Preveia cares estupefactes i atòniques entre els «progres» i d'alegria en els d'ell, però ha sigut al revés, i, a més, es quedà mut. Amb l'alfarràs que feia dels resultats, el «patriòtic» partit necessitava espais amplis en tots els parlaments, per tantes butaques com anava a necessitar. I tenia preparades moltes fites per a delimitar eixos espais. I fitava molt ample, però amb poquets mollonets en tindrà prou. «Fitar» és 'posar les fites o mollons (senyals distintius) que assenyalen els límits, d'un terme o d'una propietat'. Calia alfarrassar i fitar millor, perquè la «propietat» de Vox no ha resultat tan extensa.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook