Els que vivim a terres del sud, Alcoi, Alacant, Elda, Elx, Benidorm, Torrevella, Oriola... de vegades hem de respondre la pregunta. Fa poc, van plantejar-me-la, de forma presumiblement benintencionada, en un acte homenatge a l'etnobotànic Joan Pellicer que organitzàrem a l'Orxa, un bell racó de món al cor de Diània, les comarques centrals que ell tant va defensar. A l'acte va acudir una notable representació d'Elx, Santa Pola i fins i tot de Torrevella, però, curiosament, ningú del cap i casal ni de les comarques del rovell de l'ou. Ben probablement, els devia vindre lluny baixar tan al sud.

Això de baixar al sud o pujar al nord és un exercici saludable que valencians i valencianes hauríem de practicar. Formem part d'un País Valencià allargassat on és molt fàcil caure en la desconnexió, no sols física, sinó també identitària i lingüística. Un exemple és la cultura. Fa poc, vaig col·laborar en una enquesta entre estudiants i professorat de secundària de tot el País. Es preguntava, entre altres coses, quants valencians de les comarques centrals havien visitat, alguna vegada, el Palmerar d'Elx, les Salines de Santa Pola, l'illa de Tabarca, l'Esplanada d'Alacant, la ciutat d'Altea... les respostes feien feredat, fins i tot entre el professorat. Només un 25% hi havia «baixat», en alguna ocasió, i «d'arrapa i fuig». La mostra és ben bé extensible a la resta de la població.

La política ha d'estar al servei de la societat. La Generalitat Valenciana i els responsables de les diferents administracions farien bé d'actuar en la vertebració del país que han d'administrar els pròxims quatre anys. La presència pública de la Generalitat i de les diferents conselleries, al sud, és ben bé inexistent i testimonial. Els habitants del sud saben què fan els seus alcaldes, què fa l'omnipresent Diputació d'Alacant, però, puc assegurar, que costa saber què fa i si existeix, una administració autonòmica. Això agreuja un sentiment de desafecció que va en augment, com més al sud ens situem. Els resultats electorals es poden llegir en aquesta clau. Fins al punt que la pregunta del titular es podria reformular en: Els valencians consideren valencians els habitants del sud? Volen que en siguen? Dos de cada cinc habitants del País Valencià viuen al sud, poca broma, i si no se senten valencians tenim i tindrem un problema ben gros...

Una proposta, carregada de trellat, que he llegit recentment, és per què no descentralitzem i ubiquem, per exemple, una senyora Conselleria de Cultura al sud, a la ciutat d'Alacant? La Generalitat hi disposa d'edificis històrics preciosos, com ara el palau de la Casa de les Bruixes o el mític Cinema Ideal d'Alacant que es moren de riure. O una Conselleria de Turisme o del que siga a Elx, la tercera ciutat més poblada del País Valencià? Els valencians necessitem sentir-nos valencians, tant si som del nord com del sud de la marjal Pego-Oliva. Aconseguir-ho és una estratègia necessària i intel·ligent.