Que tingau un bon dia» va ser la fórmula de despedida emprada en una redacció, a mitjan curs, en forma de carta, per una alumna de segon de Batxillerat. El «bon dia», la protagonista de la narració el desitjava a son pare i a sa mare en el dia del seu aniversari de boda. És com ho diria de manera natural l'autora. I molts de vostés i jo també. I són ben normatives les cinc paraules de l'acomiadament, incloent la forma «tingau». Però per al professor que havia de corregir la redacció, eixe «tingau» va ser com una heretgia lingüística, «Un localisme inadmissible en un registre formal». De res va servir que la xicona, ben assabentada per son pare en això dels registres, li diguera que una carta als pares no es pot considerar un document formal.
La ratlla censora sobre «tingau» i la substitució per la forma «tingueu», correcta i normativa com a forma principal, va prevaldre sobre l'argument de la xavala. I és que ací la «informalitat» parlada o escrita és pa de cada dia per als «formals» guardians de certes i esbiaixades essències. Però resulta que el diumenge 26 de maig passat, dia de les eleccions municipals i europees, Josep Piera, un dels poetes més rellevants de la nostra llengua, publicava la seua columneta dominical, en la pàgina 'Panorama' d'este mateix diari, Levante-EMV, titulada «Que tingam un bell dia». La desiderata de l'excels autor de Beniopa era per a tots els votants, per a tots els comensals diumengers i per a si mateix, i per això emprà la primera persona plural del present de subjuntiu i de l'imperatiu, i va triar la forma «tingam», com ho diem majoritàriament els valencianoparlants, i com també arreplega el Diccionari normatiu valencià. No usà «tingueu», com «ordenen», de manera pràcticament exclusiva, els criteris i el model de l'ortodòxia lingüístics, sinó com a ell li va semblar bé.
I dic jo, ¿el professor esmentat, el de la ratlla censora a «tingau», tatxaria el «tingam» de Piera? Perquè el patró de desinència verbal usat per la xicona i pel literat és el mateix..! Serà que l'autor d'El cingle verd i de Puta postguerra és també un «informal» en matèria lingüística, que empra «tingam» en un registre formal com és un article de diari?
El professor Abelard Saragossà, sempre poant en la tradició, l'evolució i en la realitat de la parla, en els treballs «El model lingüístic de Ferrer Pastor» i en «La Gramàtica Valenciana de Francesc Ferrer Pastor i de Josep Giner», argumenta la validesa de les desinències verbals en «-am» i «-au» («begam», «begau») i invoca l'autoritat lingüística dels mestres esmentats i els seus raonaments a favor de l'ús normal d'eixes formes verbals. Arguments avalats per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en les conjugacions del Diccionari normatiu valencià i altres documents. Per tant, podem dir i escriure també «sigam/sigau», «vullgam/vullgau», «prengam/prengau», en eixos, i en moltíssims altres verbs que tractarem un altre dia. I això, que tingau (i tingam) un bon dia. Hui i sempre.
