Les lideresses amunt i als diccionaris

Fa tres setmanes, en la columneta «Valorem les nostres paraules», d'esta mateixa secció de 'Panorama' de Levante-EMV, vaig usar la forma «lideressa» i el plural «lideresses», referint-me a Mónica Oltra i a Isabel Bonig, conscient que eixa forma femenina del terme «líder» no consta arreplegada en els diccionaris de referència de la nostra llengua. No solc utilitzar, en general, paraules o formes que no figuren en els reculls normatius, però a vegades sí que em prenc alguna llicència i empre recursos més adequats o de més precisió per a la comunicació, no codificats normativament, especialment mots o expressions que ja han sigut usats per autoritats lingüístiques reconegudes o emprats en mitjans de comunicació. La forma «lideressa» està demanant l'entrada als nostres diccionaris. Es pot considerar un préstec o manlleu perfectament assimilable a la nostra normativa i representa el femení de «líder», sola, sense la marca «la» davant d'eixe vocable, «Lima, lideressa de Podem, va assistir a la reunió». L'acabament en «-essa» és morfològicament coherent i idèntic a moltes altres terminacions designadores de càrrecs, professions, oficis o responsabilitats de gènere femení, com «abadessa», «alcaldessa», «almirallessa», «deessa», «diablessa», «comtessa», «duquessa», «jutgessa», «metgessa», «mestressa», «rectoressa», etc. La forma «lideressa» està sent utilitzada cada vegada més en els mitjans de comunicació i en les xarxes socials. Sol ser emprada, per exemple, en El Periódico, edició en català, i ha aparegut en este mateix diari, en articles d'opinió i altres informacions. Així, hem pogut llegir frases com «A cada frase de la lideressa llança un 'olé' que retrona en la cambra», «Isabel Bonig, lideressa del PP valencià, manifesta la...», «Tenim lideressa», «Les dues lideresses (de l'Ajuntament de Sabadell) han destacat la creació d'un ...», «La lideressa plega» i molts altres exemples d'eixa forma. En castellà sí que s'arreplega «lideresa» en el diccionari de la RAE. En altres denominacions de càrrecs o professions, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat més reconeiximent normatiu al femení, com ocorre amb els càrrecs militars «sergent»/«sergenta», «tinent»/«tinenta», «capità»/«capitana», «comandant»/«comandanta», «coronel»/«coronela», «general»/«generala», «almirall/almirallessa», mentres que en castellà se sol més usar la forma masculina per als dos gèneres.