Estava fent l’amor, el dia que Franco va morir?

Deixe’m pensar. Era el 1975, o siga que estava en el meu primer matrimoni...jo crec que no. Ah, no! Què cony! Venia de València, de rodar «La nova cançó», o siga que era a la carretera.

Bé es pot fer l’amor, a la carretera.

Sí, però anava amb un tio, el càmera, que a més no era guapo (riu). Vam estar a Sueca entrevistant Joan Fuster, vam arribar a Barcelona a les 4 de la matinada, i a les 9 havíem quedat amb Pau Riba, i allà em vaig assabentar que Franco havia mort. O siga, resposta a la primera pregunta: no estava fent l’amor.

Li escrivien cartes com a la senyora Francis?

No, però el conte de la Francis té un punt de real. De fet, tot el llibre és possible però improbable. El que és cert és que, quan era cap de producció musical a la SER, a vegades arribaven cartes dirigides a la senyora Francis, i un dia en vaig obrir una pensant que era per a mi, i de seguida vaig vore que era per a la Francis. Una pobra dona maltractada.

S’ha enamorat alguna vegada d’una cambrera d’ulls tristos?

D’una cambrera em sembla que no, d’una persona d’ulls tristos, sí. Dos encants que m’agraden de les dones, és a dir, que em motiven -per dir-ho d’una manera fina- són la tristor, perquè convida a ajudar aquella persona, i que estiguen passant fred. Una dona que entra a casa amb la cara vermella pel fred, em provoca tendresa.

Això lliga amb un altre conte: ha tingut alguna vegada ganes de matar algú?

De matar-lo jo, no. Ganes que es morira algú, sí (riu). Tants amics meus, bona gent, que s’han mort, i en veus alguns que no hi ha manera.

Si poguera telefonar a un mort, de tota la història, a qui triaria?

He, he, va morir un vell amic, i no tenia cap telèfon per preguntar per l’enterrament, només el seu. Vaig estar pensant de trucar, però no em vaig atrevir: i si m’haguera contestat ell?

Doncs ara li done l’oportunitat de parlar amb un mort: trie.

Hòstia! No m’ho he preguntat mai. Potser algú de la República, que m’explicara de veres com va anar. S’ha mitificat per totes dues bandes i no sabem la veritat. Haurien de ser tres o quatre trucades, per contrastar opinions, perquè no ho explicarien igual Franco, Azaña,Companys o Durruti.

A quines hores és creient?

Vaig pensar que si el Juan Carlos deia que la Sofia era «una gran professional»,volia dir que a hores de feina ho fa de puta mare i després desconnecta. Estic segur que també hi ha cardenals que ja no creuen però fan bé la seua feina. El del conte no creu en Déu però sí en l’Església, que és qui li paga.

Què és el que menys li agrada dels funerals?

La gimnàstica litúrgica: ara drets, ara asseguts... Em toca molt els collons. En canvi, sempre he tingut obsessió per la xica que toca el violoncel. Són noies que han d’estar immunitzades contra el dolor, com les infermeres.