L'altre dia, en l'assaig de l'acte d'homenatge a Paco Muñoz a Estivella, el director Josep Miquel Martínez recordava que el silenci és música i que cal saber-lo interpretar. Llavors em va vindre al cap el fet que en el nostre alfabet tenim una consonant silenciada que hem de valorar. Es tracta de la lletra h. Alguns i algunes no la tenen en compte. No recorden que en valencià es pronuncia hac i que a voltes té un so consonàntic que es diu h bufada o aspirada.
En la vida hi ha encara moltes veus mudes, com la huitena lletra de l'alfabet. Són aquelles de les dones callades en els països àrabs i en el planeta, o les dels hòmens homosexuals que poden ser condemnats a mort en 11 països de la Terra.
L'actualitat també ha intentat emmudir la veu de les persones migrants. Tenim el cas de la detenció a Itàlia de Carola Rackete per a castigar la seua heroica entrada en vaixell amb 42 migrants. Es troba l'exemple del tràgic silenci del salvadorenc Óscar i la seua filla Angie Valeria en ofegar-se al riu Bravo, quan intentaven arribar als EUA.
En la política valenciana hi ha veus emmudides injustificadament. La tanca electoral del 5% impedix que, aquella part de l'electorat que vote al partit que no passe d'eixe percentatge en el territori, estiga representada en les Corts Valencianes; mentre que per a tindre veu en el Congrés dels Diputats sols cal el 3% dels vots de la circumscripció.
Malgrat tot, davant eixa realitat silenciada, hi ha lloc per a l'esperança. L'èxit, per exemple, de l'Associació de Víctimes del Metro del 3 de Juliol, després de tant de temps de concentracions callades per l'administració a la plaça de la Mare de Déu de València, és un símbol de lluita. Vaig tindre la sort de participar-ne. M'incorporí tard, però recorde: quan n'érem pocs i poques, l'última concentració amb el periodista Ébole o l'emocionant moment de retornar el nom a l'estació de Jesús. Mai oblidaré l'entrada de Beatriz Garrote a l'agonitzant Canal 9, ni deixaré de rellegir el llibre de Laura Ballester, « Lluitant contra l'oblit» o d'escoltar Alabajos o Monleón. Guardaré amb estima la meua camiseta negra dedicada a les víctimes i el record del dia que la duguí a l'acte de nomenament del president Puig l'any 2015. El silenci, doncs, acaba per parlar i té dret a ser reconegut en la lletra h i en l'associació de víctimes del Metro del 3-J.
En definitiva, no amaguem ni menyspreem el valor de cap consonant. Encara que siga silenciosa, és nostra. Mantinguem la lletra h. No ens importe que siga muda. No ens oblidem dels qui no poden parlar. Posem-los la nostra veu perquè es veja que són reals i tenen dret a la justícia. El silenci no pot ser mai l'oblit.
