Una lectora, Eugènia, mestra jubilada, em para pel carrer, dimarts passat, i em pega un rebolcó o rebolconet. No en un sentit físic, òbviament, sinó com a bonegó o marmoló afectuós. I precisament pel mot «rebolcó». Em diu que algun dels sentits d'eixa paraula no els he citat en la meua columneta del Levante-EMV del dia anterior. Eixe article, que es deia «A bacs i a rebolcons», contenia definicions del vocable «rebolcó». La crítica mestra «emèrita» em diu que un rebolcó també és un marmoló, un escardussó, un espolsó, un renegó, un bonegó. És a dir, eixe terme també té el sentit de 'reprensió forta', com assenyala el Diccionari normatiu valencià i altres diccionaris. També em recorda que «rebolcó» té els significats de suspendre un examen, de perdre una partida de pilota, un partit de futbol i altres enfrontaments. Té raó, i li la done. «Rebolcó» també s'usa, en molts llocs, amb eixes accepcions, i alguns diccionaris o reculls lèxics les arrepleguen també.
Entre les paraules que m'indica, em quede, especialment, en «espolsó», 'acció i efecte d'espolsar', com a primer significat. «Espolsar» és un d'eixos verbs genuïns i singulars de la nostra llengua amb molts sentits figurats també. Literalment, significa 'llevar la pols, netejar de pols alguna cosa, especialment pegant-li colps amb un espolsador, un drap, amb les mans', 'sacsar, alguna cosa, per a fer caure allò que té adherit o que li penja'. De manera que ens espolsem els pantalons, si ens els hem embrutat de pols; les sabates, si hem xafat el fang; els fruits d'alguns arbres, sacsant les rames i branques, per a plegar-los després; espolsem i aventem la roba per a llevar-li la pols. I moltes més accions en què llevem la pols d'algun lloc. «Espolsar» té també sentits figurats, 'traure's, llevar-se de damunt algú o alguna cosa que molesta', com quan ens espolsem i aventem les mosques i les rantelles de damunt. O quan volem desfer-nos d'algú que no para donar-nos la matraca, «Si no t'espolses a Rodolfet de damunt, no et deixarà viure amb els seus romanços depressius». Com apuntava, el verb «espolsar» dona lloc a «espolsó», que, com «espolsada», com deia, és 'acte i efecte d'espolsar', en sentit literal, però eixe substantiu també té, igualment, sentits figurats, en alguns casos iguals o pareguts a «rebolcó», «renegó», marmoló, «bonegó». Com estos, també significa 'reprensió severa', «Quin espolsó que ha amollat Ximo al seu fill, quan ha vist el seu cotxe ple de bonys». Igualment significa 'derrota contundent que algú patix en una discussió, una competició esportiva o un enfrontament'. Quan un partit perd molts escons en unes eleccions, també sofrix un espolsó. I quan hi ha un fatídic ERO que despedix treballadors, malauradament, hi ha un espolsó «ocupacional». La 'pèrdua de diners en el joc', i altres pèrdues, també són espolsons. Els espolsons, els rebolcons, els renegons els arrepleguen el Diccionari normatiu valencià, el Diccionari català-valencià-balear i tots els valencians. Altres més «selectes», en algun cas sí i en altres no. A vore si s'hi animen del tot!
