Quan Glòria Uchan i jo férem el primer curs de valencià en línia, usàrem textos d'autors valencians que ens va cedir la Fundació Bromera de Foment de la Lectura; entre ells, els poemes de Versos per a Anna de Marc Granell.
En un poemari gojós, un cant a l'amor i l'esperança, en destaca un que jo interpretava com la constatació, en l'arribada d'un amor madur, que tota aquella pena passada era en va, només el preludi de futures tristeses que esdevindran irremeiablement, com la mort.
Ara sé, amor, que la tristesa; és no tenir-te i no poder mirar-te els ulls tan tendres; la veu que m'il·lumina; el cos carícia on aprenc; aprendre el dolor i la joia callats que ens fan ser...
Com diu Carmelina Sánchez-Cutillas en Matèria de Bretanya: «i sentia tristor i joia tot barrejat. I sempre que m'he parat a pensar en les coses que jo voldria que fossen meues, solament meues, m'ha passat el mateix amb la tristor i la joia». Jo entenia que el poema era melancònic, si voleu, però un cant a l'amor acabat de trobar... fins que en una presentació, una companya amb les llàgrimes de fil a fil, em confessà que per fi havia trobat descrit amb paraules la tristesa que inundava el seu cor de viuda. Tristesa per tindre i pensar que ho pots perdre i tristesa de saber que has tingut i ho has perdut.
Són «tristesa» i «tristor» en principi «allò que produïx aflicció, melancolia», que et deixa «afligit, abatut, melancòlic. La notícia em va posar molt trist. No sé què li passa, però sempre la veig trista». Contraposada a la salut, a la vida, «L'alegria al cors és vida e exalçament, e la tristesa és perdiment e flaquesa» arreplega el Llibre de saviesa atribuït a Jaume I. La tristesa sembla sinònim de malaltia. Certament ho és amb els tarongers, la tristesa dels cítrics el Citrus tristeza virus (CTV) és una malaltia provocada pel closterovirus que es difon en camp d'arbres malalts a sans per mitjà de pugons i que rebé el nom a causa de la rapidesa en el defalliment dels arbres.
Però en els humans és inherent a la nostra condició. La tristor és la reacció a un element que no podem controlar i que ens causa disgust. Contra la tristesa calen llàgrimes i apretar i engolir, no ansiolítics. Les solucions de tota la vida: plorar, contar què et passa i intentar resoldre-ho o assumir que no té remei. Fer corfa a l'ànima. La tristor no és una malaltia, la depressió, sí.
