No sé si amb l'excusa de commemorar-se fa uns dies el centenari d'un eclipsi que, a través de les fotografies que se'n feren, aportà una de les primeres demostracions empíriques de la Teoria de la relativitat. I es va difondre que el mèrit de les fotografies no era d' Albert Einstein sinó d'un quàquer pacifista, l'astrònom britànic Arthur Eddington, que les va obtindre al Brasil, rodejat de mosquits i fins i tot de monos que li robaven l'equipament del seu telescopi. La històrica demostració, en tot cas, convertí Einstein en una celebritat, i és veritat que sense l'autèntic senyor E = mc², ara tot seria molt obtús i amenaçador.
Les xarxes virtuals, que tant es preocupen de pescar en la imbecil·litat humana, han contribuït a la celebració planetària amb esguells humorístics i tragicòmics. L'un, la llegenda urbana d'Einstein i el xofer. Resulta que, ja famós el savi, era convidat a moltes universitats a fer-hi conferències, i contractà un xofer. Un bon dia, encuriosit el xofer, li proposà de fer ell la conferència que tantes vegades li havia escoltat, i el savi cansat assentí. Es canviaren la roba, i el xofer exposà de carrereta les teories objecte d'admiració. I només acabar, un eximi professor de l'audiència li féu una pregunta enrevessada. Com que el conductor avesat no en tenia ni idea, emfasitzà: «la resposta és tan senzilla que, si no li molesta, deixaré que la responga el meu xofer, que es troba al fons de la sala».
Ni el pacifisme del personatge ni la seua condició de jueu han deixat de ressonar. I la xarxa també ho ha adobat amb una facècia anònima i simplista de les teories sobre la Humanitat, segons els cinc jueus que «canviaren el món». Moisès, quan digué: «la Llei és tot»; i Jesús, que proposà: «l'Amor és tot»; i Marx, que precisà: «el Treball és tot»; i Freud, que conclogué: «el Sexe és tot». Fins que arribà Einstein i ho engegà tot a rodar, afirmant que «Tot és relatiu».
Tan evident és que els cinc grans personatges citats eren jueus com que eren homes; homes com l'astrònom britànic, o el xofer. En canvi, ¿la teoria celebrada és només obra d'un savi o també d'una senyora? S'han difós o conegut també en setmanes recents, algunes cartes i documents entre Albert Einstein i Mileva Mari ?, és a dir, la seua primera esposa. Parlen de les bases creatives de les recerques d'Albert, compartides per ella des de la joventut en l'Institut Politècnic de Zurich. En canvi, des del primer article -ella amb temperament científic aplicat, ell més divagatori- aparegueren signades per Albert. Amb tota justícia, però sense oblidar que, com un eclipsi, tota obra o acció perdurable és oberta, col·lectiva i compartida.
