La combinació de lletres, a voltes, genera fenòmens interessants. Per a mi, entre els més cridaners està el dígraf. El fet que s'agrupen dos lletres per a representar un únic so significa que lliuren solidàriament la seua personalitat per a crear un so diferent.
Però, si hui propose als amables lectors i a les amables lectores obrir la porta a l'esforç solidari dels dígrafs, és perquè n'hi ha un dels quals, per un parell de motius, em trobe especialment orgullós: la 'ny'. El primer és perquè ens identifica, ja que unes altres llengües no el tenen. Per a entendre la segona raó, cal dir que un dels seus components, la ene, forma part de moltes paraules genuïnes valencianes. L'altre. la i grega, ara apareix sobretot en estrangerismes. Eixa realitat em fa pensar que actualment la 'ny' suposa un espill clar de la vida. En ella es veu que res és pur en el món.
La idea que tots els pobles som el resultat de confluències em fa recordar el llibre De Impura Natione i als seus autors: Eduard Mira i el desaparegut Damià Mollà. La publicació de l'obra el 1986 va marcar una fita per a definir la nostra identitat. La recorde il·lusionadament. Després d'anys de discussions entre els sectors valencianistes irreconciliables, es plantejà com a via de solució als conflictes l'entesa i el dualisme. Deien estos autors que València "és frontissa, és cruïlla, ròtula, balancí". L'heterogeneïtat, segons ells, ens enriquix. Suposa una oportunitat i no un entrebanc.
Tal vegada, per eixe motiu, em costa acceptar la polèmica que crea en alguns sectors l'aplicació del plurilingüisme escolar, ja reconegut pel govern de Fabra el 2012. Més enllà d'aspectes legislatius o polítics, significa que l'alumnat podrà estudiar amb igualtat de condicions els dos idiomes propis i l'anglés. És una manera de protegir el bilingüisme, de mostrar-se heterodox i heterodoxa i d'integrar-se en el món.
A més, trobe que l'esperit crioll que representa la 'ny' caldria que formara part de les nostres actuacions. En la societat, no sols hem de respectar les persones que considerem diferents sinó considerar-les part de nosaltres. Les discapacitats, les opcions sexuals o la migració no estan per a viure-les en una aula a banda, en un barri apartat o en un submon tancat. Les diferències són parts constitutives de les societats.
En definitiva, alegrem-nos de tindre la nostra 'ny' perquè és l'element que ens fa oblidar el purisme i l'ortodòxia. Tots dos són negatius. Sols aprofiten per a fomentar els autoritarismes, la violència i les xenofòbies. Mirem-nos, doncs, com a cruïlla o encreuament de camins perquè eixa actitud ens farà més tolerants. No oblidem que sempre som i serem el resultat de la fusió de cultures, llengües i civilitzacions.
