Hi ha alguns verbs que es pronuncien i s'escriuen igual en valencià i en castellà, és a dir, són homòfons i homògrafs, però de significats totalment diferents, almenys en les accepcions principals. Per exemple «acostar», «colgar», «llevar», «pastar» i «encalar». Sobre estos verbs, i les interferències que es produïxen en els seus usos entre una llengua i l'altra, ja hem tractat en alguna ocasió en esta columneta, però n'hi ha algun altre, com ara «amagar», que té significats diferenciats en valencià i en castellà, i que, de manera inadvertida, algunes vegades, el sentit que té en la llengua de Cervantes s'interferix en l'ús de la d'Ausiàs March i nostra. Hem pogut llegir, en algun text periodístic, frases amb un ús espuri d'este verb, com ara «Soler *amagà que xutava a la dreta, però clavà la pilota per l'esquerra del porter» i «*Amagà un gest d'alegria, però era per no plorar del disgust». En valencià, i almenys de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, «amagar», com tots els que parlem esta llengua sabem i diem, és 'ocultar, arraconar, tapar, sostraure al coneixement d'un altre, no manifestar, no mostrar'. En canvi, en castellà, «amagar», en el significat principal, és 'esbossar', 'simular', 'fingir' encara que col·loquialment, en alguns llocs, també té el mateix significat que en valencià. En les frases posades com a exemple més amunt, si les passem al castellà, «amagar» és correcte normativament, però en valencià, no; és una interferència fàcilment substituïble per «esbossar», «simular», «fingir», «fer vore»: «Soler simulà que xutava a la dreta, però clavà la pilota per l'esquerra del porter», «Simulà/esbossà un gest d'alegria, però era per no plorar del disgust». Per tant, en valencià, si amaguem alguna cosa, l'ocultem de deveres, sense cap postureig.
Una altra parella de verbs morfològicament pareguts és el valencià «barallar» i el castellà «barajar». Per la seua morfologia poden semblar equivalents, però només ho són parcialment. «Barallar», en valencià, en la principal accepció, és 'discutir, trencar relacions amicals o sentimentals, renyir, tindre raons', «Pep i Eva s'han barallat, ja no són nóvios»; mentres que el castellà «barajar» té el significat de 'considerar les diverses possibilitats o alternatives abans de prendre una decisió': «Se barajan varios nombres para ese cargo». En la nostra llengua no és normatiu traduir «barajar» per «barallar», en eixe sentit, sinó que hem de recórrer a verbs o expressions que s'adiguen amb la significació de la frase, com «considerar», «especular sobre», «tindre en compte», «contemplar», etc. La frase posada com a exemple en castellà, en valencià seria: «Es consideren diversos noms...», «S'especula sobre uns quants noms...», «Es tenen en compte diversos noms...», i altres possibilitats. L'ús en valencià de «barallar» en el mateix significat de 'considerar, contemplar', etc., és una interferència perfectament evitable. Sí que «barallar» i «barajar» signifiquen el mateix quan fan referència al joc de naips, 'remenejar, mesclar les cartes abans de començar el joc': «Ara baralla tu». Per tant, d'acord amb la parla real, la normativa i els diccionaris valencians, podem barallar, sense necessitat de barallar-nos.
