El Centre Cultural de la Beneficència va acollir la I Trobada de Narració Oral del País Valencià. Una jornada de debat i convivència organitzada per l'associació NANO (Narradors amb Narradores Orals). La narració oral és un dels sectors culturals més dinàmics i desconeguts. Sovint sentim parlar del teatre, del cinema, de la música... però oblidem el paper fonamental que juga la narració oral no solament en l'educació dels infants (contacontes escolars, en biblioteques...) sinó també als festivals que proliferen de nord a sud del País Valencià. Un motor turístic, econòmic i cultural que les nostres autoritats haurien de tindre molt en compte, a l'hora de programar l'oferta cultural de tot l'any.
A la Trobada van assistir representants dels festivals més importants del País Valencià, la majoria dels quals són alhora professionals de la narració oral: Paiporta Món de Contes (amb Susu Benítez, president de NANO); Encontes. Festival de Narració Oral d'Altea ( Blai Senabre); Conta'm. Festival de Contes al Maestrat ( Tània Muñoz); Un lugar de cuento a Sant Vicent del Raspeig (Pàmpol Teatre); Mostra Viva a València ( María Colomer); Festival Alafresca a Cortes de Arenoso y San Vicente de Piedrahita ( Carmina Leal i Kata Castelló); Paraules al Vent a Silla ( Pau Beneit); La ruta dels contacontes de l'Alcoià i el Comtat ( Francesc Gisbert); Contescoltes, a Barx, Requena, Rafelcofer, Montserrat, Simat o Tavernes ( Encarna Donet); Festival de la Paraula de la Riera d'Agres ( Almudena Francés); Al caliu de les paraules. Museu Valencià d'Etnologia ( Vicente Cortés); o el Festival de Contacontes de Benicàssim ( Felip Kervarec).
La trobada va sumar moments de reflexió, sobre l'ofici, i moments de formació, com ara la xarrada de Joan Borja, professor i director de la Càtedra Enric Valor de la Universitat d'Alacant, quan parlà de les dotze llegendes valencianes més representatives que tot narrador oral hauria de conèixer. S'hi van aplegar veterans, Carles Cano, Domingo Chinchilla, Vicente Cortés, el Tio Vicent, Anna Ballester o Rosa Fraj de Papallona Teatre, al costat de noves veus, Tània Muñoz, Sílvia Colomer, Lluís Abad o Mònica Palacios, una prova de la vitalitat i convivència generacional.
La narració oral està de moda i viu un renaixement. Aprofitem-lo. Afavorim-lo. Cada volta són més els festivals, les rutes o els cicles que naixen al caliu de biblioteques, ajuntaments o associacions. La meua experiència personal en l'organització de «La ruta de contacontes», amb més de vint-i-cinc pobles implicats en diverses comarques, m'ha demostrat una cosa. Qui munta un espectacle de narració oral un any, el repeteix sempre a l'any vinent, perquè el públic ho demana. La gent pregunta «quan torneu a fer els contacontes?». Tant si és un espectacle en espai tancat com al carrer, per al públic infantil o per als adults, genera unes sinergies i unes simpaties que creen addicció. Addicció per la màgia de la paraula, per la força de les històries, per la recuperació de la identitat... La narració oral és, de totes les arts, la més antiga, la que més fàcilment pot arribar a l'ànima. Què som els humans, sinó unes criatures que es conten històries, i en això, assumeixen i transmeten uns valors col·lectius? Només cal algú que conte, i algú que escolte.
