Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Perfil

El periodista que inventà els Globus d'Or

Antonio del Moral, un exiliat republicà, va impulsar l'associació de la premsa estrangera a Hollywood

Armando del Moral, entre Liz Taylor y Sara Montiel.

Armando del Moral, entre Liz Taylor y Sara Montiel. EFE / Familia d' Armando del Moral

A la fi de la dècada dels 40 va aparéixer en la premsa espanyola una fotografia de Sara Montiel i Liz Taylor amb un elegant senyor entre les dos. Quan a l'actriu manxega li van preguntar per eixe enigmàtic personatge, esta va respondre amb la seua sorna habitual: «és el senyor que ha inventat els Globus d'Or». L'home que les acompanyava en aquell acte organitzat per la distribuïdora Warner era Armando del Moral, el periodista espanyol que, al costat d'altres corresponsals estrangers, va fundar l'Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood en 1943 i un any més tard va participar en la creació dels premis Globus d'Or.

L'anècdota la rememora el seu germà Antonio del Moral amb motiu del desè aniversari de la seua mort. Armando del Moral (Albacete, 1916 - Los Angeles, 2009) va morir un 21 de juliol als 93 anys. Malgrat el seu bagatge professional, el seu reconeixement a Espanya ha sigut pràcticament nul. El seu nét Josep María Brunés del Moral, professor de Relacions Públiques en la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, recorda que el seu avi figura en l'Associació amb el carnet de premsa número 9 i que durant quatre anys va ser un dels seus vicepresidents i un dels motors en la fundació dels Globus d'Or.

Se sap, per algun dels articles escrits que va deixar el propi Del Moral, que un dels objectius de crear l'Associació de Corresponsals Estrangers a Hollywood era acabar amb la discriminació que estos patien front els periodistes dels mitjans nacionals o locals. La instauració dels premis anava a ser la catapulta de llançament, i reconeixement de l'associació.

De totes maneres, no van ser uns inicis fàcils. Les primeres edicions no suscitaven eixe interès i eixa atracció que acaparen en l'actualitat. «En els primers anys no hi havia tant protocol ni boato com hi ha ara, i tampoc tants mitjans» , explica l'únic germà amb vida d'Armando.

Si algú es pregunta com va recalar a Los Angeles, la meca del cinema mundial, ell mateix ho explica en un article publicat en la premsa d'Albacete: fugia de l'Espanya franquista que va derivar de la Guerra Civil. Encara que la seua història és molt més complexa.

Nascut el 15 de juny de 1916 a Albacete, sent un adolescent i per raons familiars, Armando del Moral es va traslladar a la Barcelona industrial dels trenta. Allí comença a complir el seu somni de xiquet, ser periodista, primer, en periòdics estudiantils i d'orientació social catalans, i ja amb 18 anys, en Solidaritat Obrera.

Triat en 1938 president de l'Aliança de la Joventut Antifeixista de Catalunya, ja havia pres part activa en el bàndol republicà res més iniciar-se la Guerra Civil. Per açò, recentment estrenat 1939 i derrotat l'exèrcit republicà a Barcelona, va decidir creuar, al costat del seu germà major Enrique, la frontera a França on va romandre diversos mesos en el camp de concentració d'Argèles-sud-Mer.

A l'abril de 1939, consumada la derrota de la República, va decidir viatjar a Mèxic sol, perquè el seu germà Enrique ja mai més es va moure de França. Abans de ser reporter, redactor, editorialista i cap de redacció del diari El Mexicà, va estar treballant com a repartidor de periòdics. En 1942 va escriure una sèrie sobre els «braceros» de Mèxic que el llavors president Miguel Alemán va dictaminar que fora d'obligada lectura en centres públics d'ensenyament.

Després de quasi cinc anys de residència en el país centroamericano, en 1943 va viatjar a Estats Units i va fixar la seua residència a Los Angeles, on va romandre fins al dia de la seua mort i va ser nomenat Fill Adoptiu en 1983. A Los Angeles va fundar, en 1947, la publicació Gràfica, considerada la primera revista en espanyol a Estats Units. La seua relació amb el món del cinema va traspassar la merament periodística: va ser director tècnic en «Pepe» (1960) de George Sidney, protagonitzada per Cantinflas o en «Pocketful of miracles» (1961), l'última pel·lícula de Frank Capra, protagonitzada per Glenn Ford.

Compartir el artículo

stats